La premi Nobel 2015 Svetlana Aleksiévitx va entrar a la zona de Txernòbil i ho va plasmar en un dels seus impactants reculls de testimoni, La pregària de Txernòbil, amb magnífica edició i traducció de Marta Rebón per a Raig Verd, que ha publicat gran part de l’obra de l’escriptora bielorussa. També ho va fer, però, el narrador i periodista català Álvaro Colomer, que a Guardianes de la memoria (2007) va recuperar diferents indrets marcats per les explosions –Gernika, Transilvània, Lourdes, Auschwitz i, sobretot, Txernòbil–, dels quals fa descripcions després d’haver trepitjat aquella terra contaminada, on es van quedar part dels habitants, sobretot camperols que no van acceptar una altra manera de viure. La literatura i el periodisme d’Aleksiévitx també és així. Mai no cedeix a les temptacions de la imaginació ni a les exageracions de la necessitat de contar que tenen els periodistes. Veterans que tornen de la guerra d’Afganistan, víctimes de la guerra radioactiva o personatges, com els habitants de l’àrea afectada per l’explosió, supervivents d’una tercera guerra mundial gens virtual. Posar veu a aquests desheretats és l’orgull del periodista.

David Castillo