Jueves, 21 de noviembre de  2024



Català  


Esmenant els errors. L’Acadèmia Sueca atorga el Nobel de literatura 2019 a l’austríac Peter Handke, i el 2018, que no es va poder donar per un escàndol, a la polonesa Olga Tokarczuk
acec15/10/2019



(Foto:)
 

Peter Handke (Grif­fen, Caríntia, Àustria, 1942) és un vell cone­gut dels nos­tres lec­tors i afi­ci­o­nats al tea­tre i al cinema més selec­tes. Una dels seus relats, La por del por­ter davant del penalty (Edi­ci­ons 62, 1974) ha esde­vin­gut fins i tot un tòpic de la premsa espor­tiva. Els seus Insults al públic o La caval­cada sobre el llac de Cons­tança (Ins­ti­tut del Tea­tre, 1988 i 1984, amb tra­ducció el pri­mer de Carme Ser­ra­llonga i del poeta Lluís Solà amb pròleg del novel·lista Jordi Coca el segon) han estat peces de culte en la nos­tra escena inde­pen­dent. En el ter­reny de la nar­ra­tiva i de la lite­ra­tura de viat­ges, Handke ha estat edi­tat abas­ta­ment amb títols que van ser salu­dats com ara L’absència i Tarda d’un escrip­tor (La Magrana i Ed. 62, 1984 i 1991); El vene­dor ambu­lant i Ben­vin­guda al con­sell d’admi­nis­tració (totes dues a la des­a­pa­re­guda Laia, 1979 i 1984), i més recent­ment La gran cai­guda, per Raig Verd el 2014. El 2015, Jar­dins de Samar­canda li publi­cava el monu­men­tal poe­mari Poema a la durada. Handke també pas­sarà a la història com a guio­nista de la poètica pel·lícula angèlica Cel sobre Berlín, de Wim Wen­ders, amb Bruno Ganz reci­tant els seus poe­mes. En cas­tellà, infi­ni­tat d’edi­to­ri­als el publi­quen des de fa mig segle, de les quals Ali­anza és la més fidel i la que anun­cia el nou lli­bre, així com ree­di­ci­ons imme­di­a­tes. Autor de referència des dels anys sei­xanta, ads­crit el Grup 47, reno­va­dor de l’alta lite­ra­tura ale­ma­nya, Handke va topar als anys noranta amb el con­flicte dels Bal­cans, que li va oca­si­o­nar un ana­tema unànime de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Mol­tes de les notícies encara ara l’asso­cien amb el suport a Milo­se­vic i tota mena d’exa­ge­ra­ci­ons. De fet va ser la també premi Nobel austríaca 2004 Elfri­ede Jeli­nek, la que, en un gest de gene­ro­si­tat poc freqüent entre els escrip­tors, va dir en entre­vis­tes que qui es merei­xia el Nobel era Handke. Ahir va decla­rar de nou: “És magnífic. Ja era hora.”


Ena­mo­rat de la península Ibèrica, ha rebut nom­bro­sos pre­mis i des dels anys sei­xanta ha estat traduït, ha pas­se­jat i ha escrit sobre els pai­sat­ges cas­te­llans d’inte­rior i té nom­bro­sos amics, com el seu tra­duc­tor Eus­ta­qui Bar­jau, a qui vam tru­car i ens va sin­te­tit­zar: “Handke és un dels escrip­tors euro­peus més relle­vants de la segona mei­tat del segle XX. I dels més prolífics, amb grans obres en tots els gèneres. Ja era hora que li dones­sin el Nobel.” També li pre­gunto sobre la per­se­cució i lin­xa­ment que va patir en relació amb les guer­res balcàniques, sent uti­lit­zat com a cap de turc. Bar­jau no en té dubte: “Les seves opi­ni­ons van deri­var cap a una gran incom­prensió del que volia dir.”

 

Nar­ra­dora polo­nesa
De manera insòlita, aquesta edició com­pensa també la del 2018, que no es va donar per un escàndol de fal­di­lles dels jurats suecs. Han esme­nat el mer­der ator­gant el premi a la nar­ra­dora polo­nesa Olga Tokarc­zuk. L’edi­tor del segell Rata, Fran­cesc Orteu, ens envia avís que són a punt de treure l’obra Cos, de Tokarc­zuk, gua­nya­dora l’any pas­sat del Man Booker Prize. M’explica l’exdi­rec­tora Iolanda Batallé, actu­al­ment màxima res­pon­sa­ble de l’Ins­ti­tut Ramon Llull, que van arri­bar a Tokarc­zuk gràcies al tra­duc­tor Xavier Farré i al peri­o­dista i escrip­tor Milo J. Krm­po­vic.


Nas­cuda a Sulechów, Polònia, el 1962, és un dels escrip­tors més joves que acon­se­gueix el guardó i la quin­zena dona. Escrip­tora, assa­gista i poeta, és autora d’una “prosa dura i con­tun­dent, però no exempta d’un pro­fund i pecu­liar sen­tit de l’humor”, tal com declara a Efe Ofèlia Gran, direc­tora de l’edi­to­rial Siru­ela, que va publi­car el 2016 la novel·la Sobre los hue­sos de los muer­tos, un thri­ller en què mos­tra el seu com­promís amb la defensa dels ani­mals i ana­litza les con­tra­dic­ci­ons de l’ésser humà.


Aquest novem­bre també hi ha entre les nove­tats d’Ana­grama Los erran­tes, “una novel·la única, lleu­gera i pro­funda alhora, que indaga en les pos­si­bi­li­tats del gènere per par­lar sobre el cos, el món i les estratègies sem­pre insu­fi­ci­ents amb què inten­tem car­to­gra­fiar-los”, asse­nya­len els res­pon­sa­bles d’Ana­grama.

 

 

David Castillo
Punt Avui



   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2