Fèlix Riera: “La gent és la que impulsa i transforma la societat, no els personatges”
Radiant i convençut, Fèlix Riera va presentar ahir la seva tercera edició de Barcelona Novel·la Històrica, amb un subtítol que ho explica tot: Petites Històries que han fet història. Les activitats tindran la seu a la biblioteca Jaume Fuster de Lesseps entre el 4 i el 9 de novembre.
Riera sintetitza al programa que “en parlar de la història no és estrany que la nostra mirada se centri principalment en les històries particulars dels grans homes i dones que han marcat cadascuna de les èpoques”. “El coneixement dels seus èxits polítics, militars, científics i artístics a través de la lectura desperten la nostra imaginació i ens fan reviure les seves gestes. No obstant això, quan ens endinsem en les claus d’una època per comprendre el seu esperit, amb les seves llums i les seves ombres, advertim que les petites històries d’homes i dones que no van tenir un paper predominant en el seu temps expliquen encara millor el que van ser aquells esdeveniments, a partir dels detalls de les seves vides i d’anhels que només ells poden revelar. En certa manera, les microhistòries, les petites històries, en ser novel·lades i posades al descobert, en un assaig o en un estudi historiogràfic, esdevenen macrohistòries”, hi afegeix.
Al programa trobem des del lliurament del premi internacional de novel·la històrica Barcino a la xilena Isabel Allende a infinitat de taules rodones, entre els quals destaquen les dedicades a la microhistòria centrada, per exemple, en l’historiador Carlo Ginzburg quan advertia el següent: “Abans era vàlid acusar els qui historiaven el passat de consignar únicament les gestes dels reis. Avui en dia ja no ho és, perquè cada vegada s’investiga més sobre el que ells van callar, expurgar o simplement ignorar.” Els habitants de l’antiga Barcino, les famílies amb història, la figura de Neus Català i la seva visió de l’holocaust quan va ser internada a Ravensbrück, un homenatge a Joan Sales o les activitats paral·leles de Màrius Serra, amb el seu Cronos, actes lúdics de lectors i escriptors amb fragments breus de novel·les històriques i travesses per descobrir-ne el desenllaç.
Riera ha sintetitzat: “Ens proposem dedicar Barcelona Novel·la Històrica a les històries, les petites històries, de dones i homes anònims que han canviat el món sense reparar que ho feien; persones anònimes que desperten interès perquè endinsar-se en les seves vides ens permet entendre l’esdevenir de la història. En aquesta edició, proposem viatjar en el temps a través tant d’històries reals, documentades, com de fictícies, que ens ajuden a entendre la dimensió moral, social i artística d’una època.” En la roda de premsa va afirmar que “quan mirem la història estem acostumats a veure els grans personatges i no ens adonem que el motor de la història és la gent, i no tant els grans personatges; a gent és la que impulsa i transforma la societat”.
A part dels clubs de lectura a les biblioteques, el festival proposa unes rutes literàries, que alternaran del 5 al 9 de novembre passejades amb l’escriptor Martí Gironell, recuperarà petites històries que han ajudat a escriure la història. Per altra banda es farà la ruta Les dones del 36: escriptores i intel·lectuals a Barcelona, en la qual se seguiran les passes d’algunes de les dones escriptores que durant la Segona República i la Guerra Civil van deixar la seva empremta a la ciutat.
David Castillo
Punt-Avui
Programa