El coneixíem com a peri­o­dista, nar­ra­dor de con­tes i habi­tual dels reci­tals lite­ra­ris de Bar­ce­lona, però ahir Jordi Nopca (Bar­ce­lona, 1983) es va con­ver­tir amb La teva ombra en el gua­nya­dor de la pri­mera edició del premi Proa, amb què el grup 62 –pro­pi­e­tat de Pla­neta– inten­tarà com­pen­sar la pèrdua del premi Sant Jordi, que Òmnium va des­viar cap a un altre segell.

Dotat amb qua­ranta mil euros, el pre­si­dent del Grup 62, Josep Ramo­neda, el va defi­nir com un premi potent que bus­carà un calen­dari alter­na­tiu als grans pre­mis que es publi­quen de cara a la diada de Sant Jordi. El mem­bre del jurat Xavier Pla va obser­var el salt qua­li­ta­tiu que han repre­sen­tat els 63 ori­gi­nals pre­sen­tats al guardó, amb pre­pon­derància de les temàtiques ambi­en­ta­des en la Guerra Civil i altres con­flic­tes. També va afir­mar que la novel·la, de gai­rebé 500 pagi­nes, està ambi­en­tada en el pre­sent i la va defi­nir com a “diver­tida i engi­nyosa”. Va des­ta­car el con­flicte dels dos ger­mans pro­ta­go­nis­tes i nar­ra­dors i altres com­po­nents de la situ­ació actual per als joves, com ara la pre­ca­ri­e­tat labo­ral i la riquesa en referències musi­cals, literàries i cine­ma­togràfiques “dins d’una espi­ral nar­ra­tiva que atrapa el lec­tor des de la pri­mera fins a l’última pàgina. Amb un estil sac­se­jat i irònic, que recrea les piru­e­tes amo­ro­ses de dos ger­mans a la cerca frenètica d’una iden­ti­tat dins una explo­ració per­so­nal, sexual i gene­ra­ci­o­nal”.

Per la seva part, i des de la seva habi­tual timi­desa, Nopca va par­lar d’una trama on els miralls són fona­men­tals, tot asse­gu­rant que la situ­ació que pre­sen­tava era més fosca que clara: “És una història que s’aguanta sobre la infi­de­li­tat i la ven­jança”, tot i reconèixer que no havia optat per una novel·la negra, sinó per un text on el con­tin­gut i l’estil tin­gues­sin un paper pri­mor­dial. A través dels dos ger­mans que expo­sen en pri­mera per­sona la versió d’uns fets ocor­re­guts l’estiu del 2011, l’escrip­tor i peri­o­dista va reblar que sem­pre intenta que en una frase pugui “fer som­riure i esfe­reir”. Pla també va des­ta­car el com­po­nent jove de l’obra, que pot ambi­en­tar-se en el Sónar. O reflec­tir la música de ban­des del pop britànic com ara Blur, Suede, Oasis i Pla­cebo, com va pun­tu­a­lit­zar l’escrip­tor. En les interes­sants refle­xi­ons que va ofe­rir men­tre se sen­tia més còmode es va decan­tar pel roman­ti­cisme i la novel·la gòtica, sobre­tot la de les ger­ma­nes Brönte. Després de comen­tar que la novel·la li havia por­tat molts anys de feina, va fer una dis­qui­sició sobre Tols­toi i Dos­to­ievski, tot evo­cant quan va estu­diar durant un any lite­ra­tura russa a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, esmen­tant els pro­fes­sors Helena Vidal i Ricard San Vicente: “Després d’haver defen­sat sem­pre Tols­toi, m’he tro­bat en aquesta obra més a prop de Crim i càstig, de Dos­to­ievski”. Nopca va sal­tar, però, a recor­dar la influència també de la pel·lícula Grem­lins, per aca­bar accen­tu­ant: “Tinc la sen­sació d’haver escrit tres novel·les en comp­tes d’una, on la com­ple­xi­tat i la fra­gi­li­tat van lli­ga­des.” La novel·la arri­barà a les lli­bre­ries el 20 de novem­bre.

David Castillo
Punt Avui