Dia 2 d'octubre a les 18,30 hores
Presentació del llibres de Viktorie Hanisová ''Agnès'' i ''El miceli''
Amb: Maite Muns, Kepa Uharte i l'Autora
Fòrum FNAC L'Illa - Avinguda Diagonal, 557 de Barcelona
Agnès El debut novel·lístic de Viktoria Hanišová revela les tràgiques conseqüències d’una elecció equivocada. Julie no pot tenir fills, sense una parella no té dret a ser inclosa en un programa d’adopció i el famós rellotge biològic està en marxa. El seu primer somni es va dir Anežka, però va ser no nata. Busca un consol ràpid i es fa càrrec d’Agnès, una nena gitana no desitjada. Julie només volia un bebè, no combatir contra els prejudicis. Comença a mentir. Primer als altres, després a si mateixa. I aquest és el panorama que ofereix a Agnès, a qui manté tancada en la gàbia dels estereotips, obligant-la, inconscientment, a una sèrie ordinària i tràgica d’acrobàcies quotidianes. La novel·la es basa en el civisme. Tracta un tema socialment interessant i veritable.
El miceli Què es pot trobar al bosc? Sára viu en una antiga casa rural de Šumava i és una experta caçadora de bolets. Durant la cacera porta les velles botes de muntanya que hereta del seu pare, com tots els coneixements del bosc que ell li traspassa. Ara ja és una noia adulta i fa la mateixa ruta, i s’ha convertit en una ermitana voluntària. Al llarg de la novel·la se’ns va descobrint les raons que té la caçadora de bolets per insistir en la seva soledat. Un punt d’inflexió es produeix quan mora la mare i ella reprén el contacte, no la relació, amb els seus germans. Aquest contacte la retorna a allò que no ha oblidat. Després, tornarà al bosc. Victoria Hanišová amida l’ànima de la protagonista quan era una criatura i s’imposaren els límits de la família. Potser aquesta descripció de l’ansietat infantil en agradar, primer i, en fer-se invisible, després, és el repte que millor encara aquesta jove escriptora. Podem resumir que El miceli és una història d’un intent infructuós d’escapar del trauma a través del relat encadenat de molts intents de fugida.
Viktorie Hanišová (Praga, 1980), d’ofici escriptora i traductora d’alemany i d’anglès, escriu amb un estil precís i acurat i un llenguatge vigorós. Les veus dels personatges estan tenyides d’ironia i cinisme. L’autora txeca té un domini del ritme narratiu. Amb destresa, combina el relat del present amb flashbacks que ajuden a cosir una trama que guanya interès a cada tomb de pàgina. La protagonista parla d’una manera molt visual, gairebé fílmica. Tot plegat, passa per un sedàs emocional que ens lliga a la jove Sara i ens aboca a recloure’ns, com ella, en el nostre jo interior.