Per moments, ahir, al renovat El Molino, semblava que anés a sortir una vedet emplomallada que se’ns asseuria a la falda mentre ens feia bromes pujadetes de to. La sala era a vessar, com en els vells temps, però qui hi havia a dalt de l’escenari eren el periodista Sergio Vila-Sanjuán i els escriptors Mercè Balada, Paco Villar i Jordi Corominas, que han dedicat diferents llibres als crims reals (ara anomenats true crime) que han sacsejat la ciutat de Barcelona al llarg de la seva història.

Era una taula rodona, la més matinera, del festival BCNegra, que se celebra fins al proper dia 13 a diversos llocs de la ciutat. Paco Villar, un erudit sobre la vida nocturna que ha publicat fa poc el llibre El asesino anda suelto: diez casos sin resolver, va explicar que “als anys 30, Barcelona era un centre important del tràfic de persones, el port més important del Mediterrani. Teníem fins i tot oficines clandestines que falsificaven documents a les dones que s’emportaven cap a Amèrica”.

Sobre Enriqueta Martí, presumpta segrestadora i assassina de nens, tots van coincidir que no sembla que matés ningú. Jordi Corominas, autor de Barcelona 1912: el caso de Enriqueta Martí o del recent La ciudad violenta, potser influït per l’escenari, va recordar un local de varietats del Raval, La Criolla, el propietari del qual va ser assassinat el 1936. Villar, que ha dedicat tot un llibre al lloc, va apuntar que “era un dels cabarets més importants de Barcelona, es va posar de moda a l’Exposició de 1929 i va ser un fenomen turístic internacional”.

Al seu torn, Mercè Balada, autora de Catalunya en negre. 150 anys de crims i criminals, va qüestionar amablement el títol de la xerrada –Barcelona, ciutat de pistoles– tot dient que “l’accés a les pistoles no era molt comú i es cometien, per exemple, molts crims amb les planxes aquelles antigues de ferro, com un fill que es va carregar la mare al barri de Santa Caterina, o una dona que va matar el marit, en el que la premsa de l’època va qualificar com a ‘el mejor crimen de la temporada’”. 

Aquí, el moderador Vila-Sanjuán va ficar-hi cullerada: “El meu avi va ser l’advocat del famós crim de la Boqueria, una dona seduïda i abandonada que justamente va comprar un imponent ganivet i va anar a buscar l’home a la seva parada del mercat”.

Corominas va recordar uns temps en què l’homosexualitat, als diaris, s’associava només als crims. Sobre Enriqueta Martí (1868-1913), la vampira del Raval, presumpta segrestadora i assassina de nens, tots van coincidir que no sembla que matés ningú. Es va recordar que la policia va trobar al seu pis un dipòsit d’ossos però que va morir a la presó poc abans del judici. Per a Balada, “era una bordegassa de poca importància que va segrestar una nena. Però un forense va dir que els ossos eren de pollastre. Sobrevivia venent ungüents, i coneixia el folklorista Folch i Torres”. “Va ser un boc expiatori –va reblar Corominas–, era del lumpen-proletariat i dona. Molta gent tenia ossos a casa per evitar la malastrugança”.

El públic, potser també una mica influït pels fantasmes del lloc, es va estremir amb l’assassinat de Pablo Casado el 1928 (un sector fins i tot va patir un atac de riure nerviós). Aquell any, en efecte, va arribar a l’estació de tren d’Atocha, a Madrid (llavors anomenada Estación de Mediodía), una capsa des de Barcelona que, quan la van obrir, va resultar que contenia el cos d’un home esqueixat... i sense el cap. 

Després de les investigacions, va resultar que es tractava de l’industrial Pablo Casado, descrit per la premsa, com va recordar Balada, com a “un hombre en exceso atildado”, de fet “primer el van identificar perquè tenia les mans molt cuidades i roba interior de seda, l’únic que no tenia era el cap”. 

L’assasí era el seu criat Ricardito. Corominas va recordar uns temps en què l’homosexualitat, als diaris, s’associava només als crims i va deixar anar una qüestió de pes: “Hi ha també una rumorologia entorn del suïcidi del fundador del Barça, Joan Gamper, que es vincula a una possible relació sexual amb un home”.

Entre crim i crim, doncs, va anar passant el matí: que si Pepe la Valenciana, és a dir, el cuiner José Calabuig, que va aparèixer mort el 1943 a un pis que llogava al carrer Robador, víctima de diversos cops de destral i amb la bragueta baixada; que si la baronesa Agnes von Fries, clienta habitual del Ritz... Villar se n’ocupa de molts al seu llibre.

Avui dilluns les sessions del BCNegra seran, de 17 a 20 h, al Casino L’Aliança del Poblenou. Alguns dels escriptors que hi seran: Jordi Ledesma, José Ángel Mañas, Lorenzo Silva, Noemí Trujillo, Sergio Ramírez...