Òmnium Cultural ha anunciat aquest dimecres la guanyadora del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, l’escriptora mallorquina Antònia Vicens (Santanyí, 1941). El nou president d’Òmnium, Xavier Antich, que va assumir el càrrec dissabte passat, va fer l’anunci en el seu primer acte públic, a l’hotel H10 Casa Mimosa de Barcelona. Antich va destacar que “és un orgull portar el premi a les Illes, un fet que posa en relleu la riquesa de la diversitat de la llengua i la cultura catalanes i serveix per reivindicar la nació completa”. El premi, dotat amb 20.000 euros i una escultura d’Ernest Altés, es lliurarà al juny en un lloc escollit per l’autora.
Antich va insistir en la utilitat de la literatura per “lluitar per la pau i contra l’opressió i la intolerància”, i va destacar el seu “tarannà essencialment rebel”. Vicens es va declarar “totalment aclaparada” i va assegurar que va haver d’abraçar-se a un taronger quan el fins ara president d’Òmnium, Jordi Cuixart, li va trucar per anunciar-l’hi.
Per Xavier Antich, nou president d’Òmnium, “és un orgull portar el premi a les Illes, un fet que posa en relleu la riquesa de la diversitat de la llengua i la cultura catalanes” També va subratllar “el compromís amb les paraules que tant estim, les que m’han donat passió, llibertat i rebel·lia. De petita les col·leccionava i creia que si tenia moltes paraules entendria el dolor de totes les coses. Eren paraules amb la suor i l’afany de la terra i les queixes de la mar, que amarava el meu poble”. Vicens és la vuitena dona que rep el guardó –“anomalia” que el mateix Antich va lamentar, i va assegurar que en els últims anys, amb cinc dones premiades en set edicions, s’intenta corregir–, i pren el relleu de Maria Barbal. Entre els escriptors que l’han guanyat hi ha Mercè Rodoreda, Salvador Espriu, Maria Antònia Oliver, Manuel de Pedrolo, Jaume Cabré, Marta Pessarrodona o Enric Casasses.
Vicens es va iniciar en la literatura molt jove, quan amb tot just 25 anys va publicar Banc de fusta, i el primer èxit literari va arribar amb el premi Sant Jordi –és una de les poques dones que l’han guanyat–, el 1967, amb 39º a l’ombra, una obra que retratava ja llavors destrucció del paisatge i la llengua a Mallorca. A més de contes i novel·les –en bona part reeditades els últims anys per les editorials mallorquines Lleonard Muntaner i sobretot AdiA Edicions–, des del 2009, amb Lovely (reeditat el 2019 per Cafè Central), la seva obra va fer un canvi i va començar a publicar poesia, un gènere en què fins aleshores era inèdita, i en el qual s’ha guanyat, en paraules d’Antich, “l’admiració i fascinació de molts poetes joves”, com Jaume C. Pons Alorda, Míriam Cano, Mireia Calafell, Anna Gual o Sebastià Portell –que fins i tot va escriure un llibre sobre ella–. Els seus últims poemaris, Tots els cavalls (premi Nacional de poesia 2018) i Pare què fem amb la mare morta (2021), han estat publicats per LaBreu. Tot i així, Vicens va assegurar que no té intenció d’escriure més poesia, encara que també va pensar el mateix després de Lovely. “Visc sense fer res moltes estones, és el que més m’agrada”, va assegurar.
Entre els premis que li han atorgat hi ha la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí, el premi Jaume Fuster de l’AELC i el premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear (OCB). Precisament a l’OCB va dedicar ahir unes paraules d’agraïment, ja que és gràcies a uns cursos que oferia aquesta institució que fa seixanta anys va aprendre a escriure en català, “que era la llengua del carrer, de feina, però no tenia cap prestigi”. Ara, en canvi, “si bé la llengua catalana té el prestigi que li correspon i s’ha obert camins, sempre està perseguida o acorralada, obligant-nos a viure a l’aguait. Saben que si ens fereixen la llengua ens sagna l’ànima”, i va lamentar que institucions com Òmnium o l’OCB “segueixin sent tan necessàries” com quan ella va aprendre català fora de l’escola.
L’escriptora també va fer una crida per la pau a Ucraïna, però va denunciar “la “falsa moral de molts estats, que ara acorden dur menjar o recursos a Ucraïna quan a Catalunya, per unes simples urnes de cartró, ens van enviar l’exèrcit”.