Jueves, 21 de noviembre de  2024



Català  


L’Any Bonnemaison fa justícia a una pionera en l’educació de les dones
acec24/6/2022



(Foto:)
 
L’Ins­ti­tut Català de les Dones i la Dipu­tació de Bar­ce­lona han pre­sen­tat els actes de reco­nei­xe­ment i divul­gació de la tra­jectòria de Fran­cesca Bon­ne­mai­son i Far­ri­ols (Bar­ce­lona, 1872-1949), una de les per­so­na­li­tats més relle­vants de la Cata­lu­nya del tom­bant del segle XIX al XX pel seu com­promís amb el dret a l’edu­cació de les dones i la seva deter­mi­nació per obrir-les al món del tre­ball remu­ne­rat i als ense­nya­ments supe­ri­ors. Amb el seu acti­visme tenaç, va acon­se­guir mobi­lit­zar i sen­si­bi­lit­zar a l’entorn del seu pro­jecte femi­nista bona part de la intel·lec­tu­a­li­tat del seu temps


Al llarg de l’any, i fins a la pri­ma­vera del 2023, es pro­gra­ma­ran diver­ses acci­ons a par­tir dels tres eixos fona­men­tals de la seva acció cul­tu­ral i cívica: la peda­go­gia i l’edu­cació de les dones; el foment de la lec­tura com a via d’empo­de­ra­ment; la pro­moció de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes, i l’acti­visme femi­nista (encara que fos en clau con­ser­va­dora des de la pers­pec­tiva actual) i la cam­pa­nya a favor del vot femení.


Una de les prin­ci­pals actu­a­ci­ons, tal com es deta­lla en el pro­grama, serà la cre­ació d’una expo­sició iti­ne­rant sobre la figura de Bon­ne­mai­son, que s’ofe­rirà acom­pa­nyada de con­ferències i visi­tes guia­des. La mos­tra s’incor­po­rarà al catàleg de l’Ins­ti­tut Català de les Dones, i cons­tarà de foto­gra­fies, anun­cis de publi­ci­tat i mate­rial gràfic de la Bar­ce­lona de finals del segle XIX fins a mit­jan segle XX. L’expo­sició serà iti­ne­rant per tot Cata­lu­nya, espe­ci­al­ment als muni­ci­pis que van aco­llir sub­seus de les enti­tats vin­cu­la­des amb l’obra de Bon­ne­mai­son.


L’acte cen­tral del cen­te­nari, el 18 d’octu­bre del 2022 a l’Espai Fran­cesca Bon­ne­mai­son de Bar­ce­lona, con­sis­tirà en una con­ferència a càrrec de la comissària, Dolors Marín i Sil­ves­tre, sobre la vida i l’obra de l’home­nat­jada, després de la qual es dona­ran a conèixer totes les acti­vi­tats pre­vis­tes per difon­dre la seva figura, com ara l’expo­sició iti­ne­rant, l’edició en línia de les seves ron­da­lles o la publi­cació del recep­tari. També està anun­ci­ada la ree­dició de la bio­gra­fia de Bon­ne­mai­son (publi­cada per pri­mer cop el 2004), la difusió d’un recull de lle­gen­des i con­tes tra­di­ci­o­nals cata­lans i euro­peus, traduïts i ela­bo­rats en col·labo­ració amb el seu marit, el polític, advo­cat i tutor del jove Fran­cesc Cambó, Narcís Ver­da­guer i Callís, sota el pseudònim de Fra­nar (els van publi­car a La Veu de Cata­lu­nya entre 1894 i 1898), i rutes urba­nes sobre Bon­ne­mai­son i el seu temps.


La pre­si­denta de l’Ins­ti­tut Català de les Dones, Merit­xell Benedí, va remar­car en la pre­sen­tació dels actes del cen­te­nari que “s’ini­cia la com­me­mo­ració d’una dona que va ser revo­lu­cionària per a la vida de mol­tes dones, perquè els va faci­li­tar l’accés a l’edu­cació, un ele­ment clau per a la seva auto­no­mia”, i va afe­gir que “acce­dir al món labo­ral per­me­tia a les dones no depen­dre de ningú, i això, lla­vors i ara, és trans­for­ma­dor”. Per la seva banda, la comissària Dolors Marín va recor­dar el lema de Bon­ne­mai­son: “tota dona val més quan lle­tra aprèn”, i va des­ta­car com “va pas­sar de voler alfa­be­tit­zar noies de classe tre­ba­lla­dora a crear una veri­ta­ble escola per a dones, que els va per­me­tre l’accés a les car­re­res uni­ver­sitàries o als ofi­cis rela­ci­o­nats amb el fun­ci­o­na­riat que s’esta­ven cre­ant en aquells anys”. Tot i que pro­ve­nia d’una família pro­mi­nent (pre­sen­tada quasi sem­pre com a “vídua Ver­da­guer”, estava empa­ren­tada amb el poeta del Canigó) i per­ta­nyia a un ambi­ent catòlic i con­ser­va­dor, “es va entu­si­as­mar amb la seva gran obra revo­lu­cionària” i va ser pio­nera a Europa en la cre­ació d’un gran espai de for­mació des­ti­nat a les dones, l’Ins­ti­tut de Cul­tura i de la Bibli­o­teca Popu­lar de la Dona, l’any 1909.


Filla dels pro­pi­e­ta­ris d’una botiga de roba a la Ram­bla de Bar­ce­lona, va tenir el pri­vi­legi de ser edu­cada en la lec­tura, l’escrip­tura, els idi­o­mes i el dibuix, una for­mació no gaire habi­tual entre les noies de classe menes­tral. En sin­to­nia amb els cor­rents de l’època, va sen­tir una gran passió per l’excur­si­o­nisme, a través del qual es vehi­cu­lava el sen­ti­ment cata­la­nista, i els cavalls, que li havia transmès el pare, ori­gi­nari del Piri­neu. Aquesta edu­cació poc con­ven­ci­o­nal, unida a l’ambi­ent de la Renai­xença, van con­for­mar el seu caràcter. Va freqüentar també els Jocs Flo­rals que pro­li­fe­ra­ven arreu del país, en un dels quals va conèixer el que seria el seu marit, cosí de Jacint Ver­da­guer.


A la mort del seu home, Fran­cesca Bon­ne­mai­son es va dedi­car ple­na­ment a la tasca edu­ca­dora de les dones, tant les de classe obrera com benes­tant, una obra en la qual va empe­nyo­rar la seva for­tuna per­so­nal i que va per­me­tre, per pri­mera vegada en la història de Cata­lu­nya, que les dones tin­gues­sin accés a con­ferències, cur­sets i semi­na­ris sobre temes cul­tu­rals, o que es matri­cu­les­sin en matèries que ana­ven des dels idi­o­mes, l’eco­no­mia política i la teni­do­ria de lli­bres a les arts deco­ra­ti­ves, la taqui­gra­fia, la cuina o la botànica. Mol­tes d’aque­lles alum­nes for­ma­rien part del pri­mer con­tin­gent de fun­cionàries cata­la­nes en uns anys en què l’accés als estu­dis supe­ri­ors era encara una raresa entre les dones.






   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2