Durant els últims anys Andorra està incrementant les seves activitats culturals i les infraestructures dedicades a les arts plàstiques i a la literatura. Fugint de la severa canícula barcelonina vaig visitar el Principat d’Andorra per assistir a diferents actes literaris. La nova presidenta de la Fundació Ramon Llull, la poeta andorrana Teresa Colom Pich, intervenia la setmana passada en dos actes de fons, on turistes estiuejants i artistes i autoritats locals omplien els espais. La primera jornada va ser a la plaça del Prat del Riu de Canillo, on el festival Scenic Arts va programar l’actuació de diferents grups de música internacionals, amb acrobàcies i jocs de banderes. Entre les dues exhibicions, Colom va oferir un recital de poesia intimista, on va sorgir en plenitud tota la seva obra. Va exposar el seu tractat de comportament animal, l’etologia, on en forma de personificació Colom projecta la seva delicada mirada de pietat al món. Gaseles, belugues, ossos polars, aranyes, dofins, guepards, peixos, crancs, pollets, galls dindi i papallones es mouen en les faules poètiques, on la dicció de la poeta apareix resplendent.
L’endemà i en el marc de l’exposició Abcedari solidari. Homenatge a Miquel Martí i Pol, que acull actualment la Sala d’Exposicions del Govern a Andorra la Vella, la poetessa i traductora polonesa Magdalena Szkwarek –actual resident de Faber Andorra procedent de Polònia– i la mateixa Colom van oferir un recital a dues llengües (català i polonès) dels primers poemes de Colom, que Szkwarek ha traduït al polonès durant la seva estada a la residència. Es tracta d’un repàs al llarg dels vint anys de producció de Colom, on la polonesa va fer també una exposició sobre la recepció de la literatura en català a Polònia i una sorpresa final amb la lectura d’alguns dels poemes epigramàtics de Martí i Pol, que omplien la sala envoltats de versos de poetes actuals i pintures dedicades al de Roda de Ter. La tècnica de Cultura municipal Meritxell Blanco va fer la presentació posant èmfasi en el significat de pont de cultures que implica la traducció i el compromís del Govern d’Andorra en l’impuls i projecció de la literatura catalana. A partir d’aquí, Colom i Szkwarek va establir un diàleg en què les estructures nítides dels versos de l’andorrana esdevenen en polonès artefactes musicals molt rítmics. Caldria repetir el recital –i també l’exposició de Martí i Pol– pel país. Si Colom utilitza per als recitals poemes dels últims llibres de consolidació, la tria de Szkwarek va passar pels primers llibres. Així vam tenir una imatge completa de la seva obra, que convindria reeditar en una antologia per degustar, també, els primers llibres, en edicions avui introbables. Per la seva part, Magdalena Szkwarek és des de fa pocs dies al Principat. Faber Andorra és un programa de residència individual amb el suport del Govern d’Andorra i l’Institut Ramon Llull. Forma part de la Xarxa Faberllull de Residències en Arts, Ciències i Humanitats, posada en marxa per l’Institut Ramon Llull. Des del 2019, Faber Andorra està ubicada a la Massana, una parròquia tranquil·la a 1.200 metres sobre el nivell del mar, al nord-oest del Principat d’Andorra. Té una població de deu mil persones i un patrimoni natural ric en llacs i cims, entre ells el Comapedrosa, el més alt d’Andorra, gairebé tres mil metres. Bibliotecària i poeta de Varsòvia, Magdalena Szkwarek és una hispanista, especialitzada en Borges, que s’ha incorporat amb força a la traducció en català, que fa per plaer.
Un plaer va ser sentir-les. Colom deixava anar els seus epitafis, “No diem decepció, en diem soledat” enmig de les descripcions de l’amor, de la maternitat, de les decepcions, de la misericòrdia de les “roses captaires” que ven un pakistanès pels bars de nit. Els poemes familiars, quotidians, a la seva mare o a l’amiga desapareguda, mostren la delicadesa del vers, la quietud, el ritme de la vida que es dibuixa en les instantànies que els poemes rescaten, “les paraules no estan buides / quan les pronuncia qui t’estima. / Una finestra pintada a la paret / per qui et vol lliure.” La crueltat de la vida, la mort i el dolor són els contrapunts de la bellesa amb què Colom entoma el poema. La poeta és una alquimista que transforma el negre intens en colors aromàtics, en perfums de vida: “Només es pot córrer cap el poema: / la resta és foscor. / I un cop en el poema, no esgranar-lo: / és la por de no arribar-hi. / Talment en els malsons infantils / –quan se’ns engoleix el passadís– / el menjador és l’única salvació./ I en reviure el malson no puntualitzem / que el menjador és / on els nostres creadors tenen el llum obert. / I mai descrivim el menjador. / Córrer cap a la llum del poema. / Obrir-ne la porta i despertar / tantes nits com calgui.” Dia i nit amb llum intensa.
