Valentí Gómez-Oliver, poeta, escriptor i professor de Llengua i Literatura Comprada a la Universitat de Roma és, amb Josep M. Benítez-Riera, autor del llibre ‘Confesiones de jesuitas’ (Libelista, 2018), un extens treball en què es reflecteixen entrevistes i articles de jesuïtes amb transcendència internacional i que analitzen cap a on va l’orde catòlica més nombrosa del món.
En primer lloc, com va sorgir la idea de fer aquest llibre?
El llibre neix de la relació amb el pare Batllori i amb el pare Benítez-Riera, ambdós historiadors de la cultura. Érem tres catalans a Roma que compartíem una estima especial per aquesta mena de personalitats. Va ser així com va sorgir la possibilitat de fer un llibre que expliqués la història dels jesuïtes amb les seves confessions. Llavors vam pensar en un qüestionari el 1993, i vam fer el llibre ‘31 jesuïtes es confessen’, editat per Empúries. Hi ha qui va contestar de manera ordenada, germànica, i n’hi ha qui va contestar a la seva manera, incloent reflexions sobre el món material i espiritual, reflexions vitals de la vida quotidiana i de la professió. El resultat és un ventall molt gran, i aquest llibre d’enguany és una ampliació de l’anterior, amb afegitons, amb correccions, etc.
Es pretén fer arribar el pensament jesuïta a la societat o es pretén influir de manera interna en el món jesuïta?
El que es pretén és que aquesta gent desconeguda s’expressi portes enfora i expliquen què han fet històricament arreu del món des de la companyia, així com també que expressin les manies, les fòbies, les fílies i, sobretot, donin a conèixer un àmbit desconegut per a molta gent. No serà un llibre de gran difusió, però ha sigut molt ben rebut.
Entre les coses que es posen en valor hi ha la sensibilitat de la Companyia de Jesús per les cultures perseguides. Arriben a assegurar que el guaraní sobreviu al Paraguai gràcies al treball dels jesuïtes.
Quan vam començar a dissenyar el qüestionari vam buscar les qüestions més quotidianes que havien viscut els consultats. Molts d’ells hi van ser i a l’Amèrica Llatina i sí, es van preocupar per la preservació de les llengües autòctones. D’aquests episodis hi ha una documentació sorprenent, és un món absolutament desconegut. N’hi ha sorpreses també a Orient, al Japó, amb religiosos com José Ignacio González Faus desenvolupant un treball molt important. Després n’hi ha també, al llibre, les reflexions espirituals, i trobem ideologies bastant diferents dins d’un mateix esperit, cosa que dona molta riquesa a la companyua, perquè no hi ha al seu si una visió uniforme. Fins i tot comptem amb la visió d’un pensador com Antonio Spadaro, que és qui més ha treballat i desenvolupat l’anomenada cibertecnologia.
Segons vostè, la pluralitat és el que més ha enfortit jesuïtes?
Crec que sí. Tot i que la necessitat d’obeir es vincula a la idea ignasiana, després a nivell personal cadascú té la seva visió i mirada de la societat des del punt de vista seu. El Xavier Tilliette diu que la companyia haurà de plegar si no manté l’esperit inicial. Aquest ventall li dona molta força a la companyia.
En canvi, el papa Francesc és considerat progressista. Això vol dir que la companyia ho és també en el seu conjunt?
Vostè mateix pot veure com de difícil és incidir en el món del Vaticà, que té coses que no són fàcils de canviar. El papa Francesc té seguidors però també té contrincants. És la primera vegada que es tria un papa jesuïta, però és també llatinoamericà. Si fos europeu seria distint: a l’Amèrica Llatina tenen una altra visió, amb les experiències del quítxua o del guaraní que ja hem comentat. El que va sorprendre de la seva tria no va ser només que fos jesuïta, sinó que fos, també, llatinoamericà.
Una de les coses curioses de la història de la Companyia és que van ser perseguits durant la República i, alhora, considerats progressistes durant el franquisme.
El món jesuític té una cosa important, que és l’educació. I és evident que l’educació es pot enfocar de distintes maneres. Prova de l’ambició dels jesuïtes per incidir en aquest àmbit i per fer-lo acollidor és que amb la Companyia s’han format persones tan singulars com Fidel Castro, que després d’estudiar van emprendre camins molt diferents.
Preocupa el futur de la Companyia?
L’esmentat Xavier Tilliette insisteix que el futur de la Companyia és ombrívol, perquè hi ha un tancament amb la mort de jesuïtes i amb la dificultat per incorporar-ne de nous. La situació cibernètica ofereix un futur incert, i és evident que caldrà trobar fórmules.
L’Església s’ha d’adaptar al món o el món s’ha d’adaptar a l’Església?
El sacerdot Alejandro Angulo diu que cal revisar el dogma de la inefabilitat papal, i el pare Batllori parlava d’un fracàs de l’esperançador Concili Vaticà Segon. Hi ha gent que pensa que l’Església ha d’evolucionar, com ho pensa el papa Francesc, però les resistències són fortes, tal com es pot comprovar. El problema de la dona és molt gran i alguns li donen importància, en el sentit que se n’haurien d’incorporar molt més i eliminar la imatge del papa Benet XVI va oferir a la Sagrada Família, quan les que netejaven i ho endreçaven tot eren les dones. Sembla evident que calen canvis.
I davant aquesta situació, que és el que inquieta més dins del món religiós?
La manca de vocació dels religiosos. Hi ha preocupació perquè es veu que no es pot arribar a tot arreu. Les escoles no són suficients per arribar a tot arreu, i és evident que aquí hi ha un problema. Al final, el tret diferencial dels jesuïtes és el treball que sempre persegueix l’excel·lència. Al si de la Companyia han sorgit grans personalitats que han resultat ser uns excel·lents intel·lectuals, i en un món com el d’avui cada vegada es reconeix menys el coneixement i les coses ben fetes. En aquest sentit, la Companyia se sent apartada, però continua sent un far, també, per aquesta particularitat de caracteritzar-se per l’excel·lència. Aquest llibre reflecteix l’autoconsciència col·lectiva de la Companyia, i és un llibre que tindrà vigència durant molts, molts anys.