L’escriptora cordovesa Rosario Villajos va obtenir ahir la 65 edició del premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix Barral amb la novel·la La educación física, ambientada en els anys noranta i amb el rerefons dels maltractes a les dones, tot i que ella va descartar tota mena d’oportunisme declarant que feia anys que escrivia el llibre i que les polèmiques actuals no tenen res a veure. De fet va anar més enllà afirmant que sobre la llei del “només sí és sí”, és un tema del que es parlar des de fa anys.
Ambientada a principis dels anys noranta, La educación física, que s’ha imposat per unanimitat del jurat entre els 702 manuscrits presentats al guardó, dibuixa el retrat d’una adolescent marcada per una relació complicada amb el seu propi cos i per la rancúnia cap a un món obstinat a convertir-la en culpable pel fet de ser dona. La protagonista forja la seva rebel·lió personal contra el món a través de la lluita per no renunciar a la pròpia llibertat, a la llibertat de moviment, a la llibertat de ser i a mostrar-se com és, encara que això suposi assumir riscos. Tots els jurats van coincidir en què es tracta d’una novel·la sobre el descobriment del propi cos, sobre l’educació que heretem, però també sobre la qual no rebem: “L’educació de Catalina, com la de tantes dones de diferents generacions, està construïda en gran manera a cop de restriccions, de prohibicions per la seva bé, i que porta aparellada l’acceptació d’una violència que no es qüestiona i uns riscos inherents a ser dona dels quals no es pot escapar.
L’educació física -d’inevitable referència flaubertiana– planteja així mateix un recorregut pels anys noranta, en un país marcat per l’optimisme econòmic i també el pànic social, un període que van anar uns anys frontissa entre l’actual onada de feminisme i un passat marcat pel masclisme. En una volta de rosca evident a L’educació sentimental de Flaubert, centrada en els pensaments i obsessions d’un jove i retrat generacional en el París vuitcentista, La educación física, segons el jurat, es val d’una estructura original per transmetre un efecte semblant: L’acció es desenvolupa en quatre hores, durant les quals Catalina ha de fer un trajecte en autoestop d’amb prou feines vint minuts, si bé li permet anar endavant i enrere en el temps, revivint diversos episodis de la seva vida.
Villajosva assegurar que no pot tenir la gosadia de picar-li l’ullet a Flaubert i en cap moment va pensar en el contingut de la seva novel·la, però “sí en el títol i en l’etiqueta sentimental i emocional que se’ns ha col·locat culturalment a les dones. Es parla molt de la poca educació emocional que tenen els homes i veiem que estan intentant almenys posar remei a això, però amb prou feines es parla de l’educació corporal de les dones i volia saber d’on procedia tot aquest pudor i tota aquesta ignorància”.
També va remarcar que “l’escriptura és un ajust de comptes amb el passat, una forma de desenganxar-me del que em fa mal, en aquest cas, del rancor acumulat no solament cap als homes, als quals considerava alhora un obstacle i l’objectiu del meu benestar, sinó també cap a mi mateixa per haver-los posat en el centre”.
Amb una dotació de trenta mil eruos, el llibre, que Seix Barral publicarà el proper 8 de març, lluirà en la seva portada la fotografia d’una faixa femenina: “És una faixa que encara es ven i usa, en aquesta obsessió de seguir estant prima, com en el cas de la mare de Catalina, i de protegir la seva filla amb una peça tan difícil de portar”.
David Castillo - El Punt AVUI
