A l’avantsala del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, María Kodama seia a una cadira mentre a la plaça de Sant Jaume s’aixecaven castells. Era la diada de la Mercè del 2015 i l’eterna vídua de Jorge Luis Borges (1899-1986) formava part de la delegació de Buenos Aires que havia viatjat a la capital catalana com a ciutat convidada a la festa major d’aquell any.

Llavors tenia 78 anys i mantenia la inquietud de continuar viatjant, com havia fet arreu del món juntament amb Borges des de finals dels anys seixanta, cosa que va quedar plasmada a Atlas (1984), obra de l’escriptor amb fotos de Kodama, que posteriorment va donar lloc a una exposició itinerant que el 2015 va venir a presentar a Barcelona. “Jo havia de descriure-li el món”, va explicar la seva vídua amb referència a la ceguesa de l’autor.

La mateixa inquietud cultural tenia a Buenos Aires, on era freqüent trobar-se-la en esdeveniments culturals, ja fos la inauguració d’una fira d’art, d’una exposició o un concert. Aquí, Kodama era sempre amable: amb veu dolça i paciència explicava mil i una vegades les seves vivències amb Borges, a qui reverenciava amb les seves paraules.

Aquesta imatge de vellut contrastava amb els odis que aixecava al món literari, que la criticava per la seva excessiva gelosia sobre el llegat de l’escriptor, ja que era hereva dels drets de les seves obres i això la va portar a diversos enfrontaments, molts dels quals van acabar als tribunals.

Un dels litigis en què es va embrancar li va generar molta més antipatia entre els que consideraven que s’havia apropiat de la memòria d’un argentí universal. Va ser el cas d’un escriptor argentí fins aleshores desconegut, Pablo Katchadjian, a qui Kodama va denunciar el 2015 per plagi i frau després de publicar –200 exemplars– el que aquest autor i professor va considerar un “experiment literari”. Katchadjian havia afegit 5.600 paraules a L’ Aleph, i l’havia retitulat El Aleph engordado . La demanda va motivar la repulsa de centenars d’artistes que van firmar un manifest contra Kodama, entre ells, César Aira o Ricardo Piglia. Dos anys després, Kodama es va beure l’enteniment i l’advocat de Katchadjian li va penjar el cartell de “litigant en sèrie”.

Traductora especialitzada en literatura saxona i islandesa, es va graduar en Literatura a la Universitat de Buenos Aires, però havia conegut Borges molt abans de la seva etapa universitària, amb 16 anys, quan l’escriptor en tenia 54.

L’any passat en una entrevista a La Nación , Kodama recordava la rocambolesca manera com va conèixer Borges, a qui va començar a freqüentar immediatament, malgrat que els seus pares no aprovaven una relació amb un home 38 anys més gran: “Un dia anava caminant per [el carrer] Florida a comprar llibres per a l’ escola i gairebé faig caure Borges. Li dic: ‘ Perdoni’m, gairebé el faig caure’, i li vaig explicar que l’havia escoltat una vegada quan era petita. ‘Esclar, ara vostè és gran, en què treballa?’, em va preguntar. ‘Estic al quart any del batxillerat’, vaig dir, i vaig afegir que pensava estudiar literatura perquè m’agradava llegir, però sobretot volia llegir grec i llatí. Llavors em va convidar a estudiar amb ell anglès antic. ‘Shakespeare?’, vaig preguntar. ‘No, molt més antic, segles VI i VII. Li pregunto si vol que estudiem junts’. I vam començar a estudiar junts, a la confiteria Richmond”.

El 1988 va fundar la Fundació Internacional Jorge Luis Borges per gestionar el llegat de l’ escriptor. A més d’ Atlas , Kodama i Borges van firmar junts Breve antología anglosajona (1978). També va publicar Homenaje a Borges (2016) i el llibre de contes Relatos (2017). I va ser editora de les revistes Prisma y Proa .

María Kodama va morir ahir als 86 anys a casa seva, a Vicente López, als afores de Buenos Aires, després d’haver patit un càncer de mama.