El nou alcalde de Barcelona té múltiples opcions per fer l’aterratge a la cultura de la ciutat una vegada sigui investit. Si la investidura és dissabte, es podrà estrenar al festival Sónar. En qualsevol cas, sigui Xavier Trias (amb moltes probabilitats) o Jaume Collboni (amb molt poques), es trobarà un sector cultural dinàmic i amb idees renovades, tot i que afeblit per la precarietat i la falta de lideratges que connectin les iniciatives d’èxit. A continuació s’exposen alguns dels reptes.
Adeu a la cocapitalitat? A la precampanya, Trias va qüestionar que Barcelona hagi de ser cocapital cultural i científica amb Madrid: “Barcelona ha de tornar a ser capital, no cocapital, cosa que la fa ser la segona d’ Espanya; vull competir amb Nova York, París o Amsterdam, jugar la Champions i guanyar-la”. De fet, el 2011, ell i el llavors president espanyol, Mariano Rajoy, van deixar sense efecte la bicapitalitat (més de 20 milions d’euros anuals per a la cultura barcelonina) que havien pactat Jordi Hereu i José Luis Rodríguez Zapatero. La dècada que l’acord va estar desactivat, Barcelona va deixar de rebre uns 200 milions. Una victòria del PP a les generals probablement acabaria d’enterrar el conveni, governin Trias o Collboni.
Impulsar la gran biblioteca. L’Ajuntament ha posat el solar, el ministeri de Cultura paga les obres i la Generalitat serà la que gestioni, d’aquí a uns anys, la gran biblioteca pública (abans provincial ) al costat de l’estació de França. És urgent iniciar un procés per debatre com ha de ser una biblioteca la quarta dècada del segle, quan la IA avançarà per camins imprevisibles. Des del municipi s’haurien de pressionar les altres administracions des d’avui per definir les línies mestres del que serà un dels grans centres culturals de la ciutat, amb una inversió de més de 50 milions. Un complex que també hauria d’exposar el patrimoni literari de Barcelona i acollir els arxius catalans que ara conserva la Biblioteca Nacional de España ( BNE) a Madrid. I també, per descomptat, integrar-se, des del principi, a la futura Ciutadella del Coneixement.
Donar . La biennal d’art Manifesta és un dels esdeveniments culturals previstos a Barcelona el 2024. El festival es planteja infiltrar-se a la realitat metropolitana amb un ànim crític. Una mirada exterior com la seva és molt necessària en una ciutat amb debats culturals recurrents. I una ocasió de construir cultura metropolitana.
La futura biblioteca pública és la gran inversió cultural en marxa a Barcelona nitidus arquitectes
Capitalitat musical. Tant en clàssica com en jazz, rock, pop o músiques urbanes, Barcelona viu un moment vibrant. Ara que s’ha evidenciat que no totes les capitals tenen capacitat per organitzar de manera òptima grans festivals, s’ha de valorar el potencial de Barcelona en aquest àmbit. Però, els festivals, cal cuidar-los, mantenir un diàleg permanent que serveixi per evitar les crisis abans que esclatin. D’altra banda, els responsables de l’ Estadi Olímpic han d’evitar que l’arribada del Barça privi els promotors musicals de la disponibilitat de dates per captar artistes en gira. La fructífera primavera del 2023 ha de tenir continuïtat.
Pacte amb els veïns. Diversos alcaldables proposaven crear la figura de l’alcalde de nit. No serà fàcil trobar la persona o les persones (pot ser una comissió) que tinguin tant carisma com perquè la seva autoritat sigui reconeguda alhora per veïns, promotors, músics i empresaris de la nit. Però, en aquest context, és urgent trobar una solució a un problema latent: les tensions pel soroll al voltant d’un Fòrum que ja programava concerts quan molts veïns van comprar casa seva. També convé cuidar els petits locals, la “pluja fina” de la música, en definició de l’agitador cultural Lluís Cabrera.
Un Paral·lel de teatre. Un repte és fer un altre pas en la recuperació del Paral·lel per a l’espectacle. Trias promet fer-ho. En cas que governi, trobarà en la qüestió la complicitat dels teatres i operadors privats. El proper alcalde, sigui qui sigui, també s’apuntarà un èxit si aconsegueix retornar l’esplendor al passeig de museus de la Ciutadella, des del Castell dels Tres Dragons a l’Umbracle.
Ciutat dels llibres. Trias porta al programa la creació d’un gran esdeveniment entorn del llibre. Reforçar la capitalitat literària i editorial a Barcelona ha de ser una prioritat per al nou alcalde. Però sempre cal valorar la història d’èxit que ha suposat per a Barcelona i Catalunya la convivència estreta entre l’edició en català i l’edició en castellà.
Barcelona, metròpolis, Catalunya. Un propòsit de Trias, a més de promoure un ús més ampli del català, és millorar l’articulació de Barcelona amb la resta de Catalunya, fer-la més capital. És un repte pendent. També en la cultura. Un repte que s’abordarà amb més possibilitats d’èxit si prèviament es consolida un sistema d’interrelació cultural dins de la metròpolis barcelonina mateixa. Una altra política complementària –malgrat que improbable al nou mandat– és continuar recuperant la relació amb altres ciutats espanyoles que sempre havien tingut en Barcelona un referent cultural.
Referència de l’humanisme tecnològic. Barcelona té molts arguments per posicionar-se com una ciutat de referència pel que fa al tecnohumanisme . És un repte de totes les administracions i de la societat civil. L’Ajuntament té eines el futur de les quals s’hauria de consolidar: la Biennal del Pensament i la Biennal Ciutat i Ciència, que la seva última edició va bastir ponts amb Madrid.
