Jueves, 21 de noviembre de  2024



Català  


La persona que ens pot canviar la vida
acec27/9/2023



(Foto:)
 
‘L’home jove’ no és únicament la recreació de la seva biografia, una anècdota de la seva vida, sinó una reflexió sobre el poder que té la literatura sobre la vida, més que la vida sobre la literatura


Datat entre el 1998 i el 2000, però recu­pe­rat el 2022, després d’haver estat guar­do­nada amb el Premi Nobel, L’home jove, d’Annie Ernaux, és un retrat auto­bi­ogràfic col­pi­dor d’una experiència de quan l’escrip­tora tenia 54 anys –ara en té 83– i va començar una relació amb un noi trenta anys més jove, que encara estu­di­ava i es mos­trava gelós, prova inequívoca dels seus sen­ti­ments apas­si­o­nats: “Em pro­fes­sava un fer­vor del qual, als cin­quanta-qua­tre anys, mai havia estat objecte per part de cap amant.” Es tracta d’un conte, no arriba ni per extensió a ser una nou­ve­lle, una reflexió sobre les incom­pren­si­ons soci­als i les sen­sa­ci­ons per­so­nals. Incom­pren­si­ons perquè Ernaux accen­tua com se la mira­ven quan la veien amb el jove­net, en com­pa­ració nul·la si es trac­tava d’un senyor gran i una noieta. Tot nor­mal, tot i que ella mateixa refle­xi­ona sobre com el noi podia sor­tir amb una dona menopàusica: “Estàvem vivint aquesta història davant la mirada de la soci­e­tat, cosa que vaig assu­mir com un repte per can­viar les con­ven­ci­ons.”


És el pri­mer lli­bre d’Ernaux després del premi, publi­cat de nou per Angle, que man­te­nia la política d’autor amb títols com Els anys, Memòria de noia, Pura passió i L’esde­ve­ni­ment, tots amb nom­bro­ses ree­di­ci­ons. Alguns crítics i peri­o­dis­tes fran­ce­sos han des­ta­cat que L’home jove és la peça cen­tral de l’escrip­tura d’Annie Ernaux, una mini­a­tura per­fecta que con­cen­tra tots els seus lli­bres en un gest proustià d’una bellesa impres­si­o­nant” (Nelly Kaprièian, Les Inrocku­ti­bles) o “un potent con­cen­trat de tota la seva obra” (Ilana Moryous­sef, France Inter) o un lli­bre en què “retro­bem el seu estil mini­ma­lista, des­pu­llat de tota passió” (Gwënaëlle Loaëc, Le Pasi­sien Wek-end). Ho sin­te­tit­zen molt bé. També ella mateixa, quan ens dona la tesi del lli­bre a la cita ini­cial: “Si no les escric, les coses no arri­ben a tocar fons, només les vis­cu­des.”


Per tant, L’home jove no és única­ment la recre­ació de la seva bio­gra­fia, una anècdota de la seva vida, sinó una reflexió al vol­tant del poder que té la lite­ra­tura sobre la vida, més que la vida sobre la lite­ra­tura. També sobre les sen­sa­ci­ons, el pas­sat, la mare, el què diran o les coses pre­te­sa­ment mor­tes que podia reviure: “Ell em donava plaer i em feia reviure el que mai hau­ria ima­gi­nat que podia reviure... M’agra­dava pen­sar que jo era la per­sona que podia can­viar la seva vida.”


Des­crit com “el jove pas­so­linià de Teo­rema, una mena d’àngel reve­la­dor”, el noi és una presència late­ral enmig de les refle­xi­ons de la nar­ra­dora. El conte no té un final tan­cat, sinó que es mou per les potents des­crip­ci­ons i una nar­ració que flu­eix amb el seu estil punyent i, alhora, fred: “Érem més inac­cep­ta­bles que una pare­lla d’homo­se­xu­als.” El desen­llaç deixa un regust amarg, el d’un antic avor­ta­ment clan­destí que va patir quan estu­di­ava, ben a prop d’on viu el seu jove amant. La psi­co­lo­gia esdevé en aquell moment una autoanàlisi, una explo­ració de la pròpia per­so­na­li­tat. Superb!








   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2