L'escriptora s'endú el guardó amb 'La mestra i la Bèstia', que narra l'estada d'una jove mestra en un poble del Pirineu ribagorçà
La mestra i la Bèstia, d'Imma Monsó (Lleida, 1959), és la millor novel·la del 2023. Així ho ha decidit el jurat del premi Òmnium a obra publicada, que, amb 25.000 euros (20.000 per a l'autor i 5.000 per a la promoció de la novel·la), és el més ben dotat d'aquest tipus a les lletres catalanes juntament amb el premi Finestres. La novel·la publicada per Anagrama la protagonitza la Severina, una noia que s'instal·la a principis dels anys seixanta en un poble de la Ribagorça per fer-hi de mestra. "Allà ho aprèn tot, és una obra d'aprenentatge", ha explicat l'autora. La mestra i la Bèstia s'ha imposat a les altres dues finalistes del premi: A casa teníem un himne, de Maria Climent (L'Altra), i Una vegada va ser estiu la nit sencera d’Elisabet Riera (Males Herbes).
A la novel·la premiada, Monsó entrellaça la història de la jove mestra amb la dels seus pares, que és també la dels perdedors de la guerra i de la silenciosa resistència al règim franquista. "La Severina va créixer en un ambient solitari, en companyia dels llibres i de la seva mare, que l'educa a casa però no vol ensenyar-li la doctrina franquista –ha explicat Monsó aquest dimarts en una xerrada amb la periodista Anna Guitart a la Casa Rius de Barcelona–. Aquestes classes forgen el sentit crític de la Severina, que també té una obsessió lectora i una biblioteca petita però ben trobada". Per resoldre la mancança de socialització, el personatge pren la decisió de ser mestra en una escola rural. "Ella vol anar cap a la gent, i pensa que un poble petit serà una bona opció –ha afegit l'autora–. I a Dusà, que s'inspira en el Vilaller de la meva mare, ho acabarà aprenent tot a través del personatge del Simeó, la Bèstia. Comença sent molt insegura, però es va construint a poc a poc".
Defensa del català
El jurat, format pels periodistes Magí Camps i Toni Puntí, les professores Neus Real i Marta Segarra i l'escriptora Marta Pessarrodona, ha rebut l'agraïment especial de Monsó per "no haver tingut en compte les tendències majoritàries i la dictadura de la moda". "La mestra i la Bèstia té una atmosfera romàntica que ara no es porta, toca el tema de la Guerra Civil i no té una protagonista empoderada, com dicta l'actualitat literària", ha comentat l'escriptora, orgullosa de no seguir modes.
Monsó també ha celebrat rebre un premi d'una entitat "creada el 1961, un any abans de l'arribada de la Severina a Dusà, per defensar la llengua i la cultura catalana que el franquisme volia liquidar". L'autora de La mestra i la Bèstia ha reclamat que no n'hi ha prou amb fer que el català sobrevisqui: "També ha de viure, i viure és batallar, evolucionar, embrutar-se si cal, i sobretot que el poble el parli. I per això no podem permetre els atacs directes per arraconar la llengua a les Balears i el País Valencià; és inadmissible i s'ha de denunciar".
Per acabar el discurs d'acceptació, Monsó ha reivindicat la literatura com a "espai d'incertesa per explorar les contradiccions humanes, mostrar l'ambigüitat i dir tot allò que no es pot dir en cap altre lloc". Per a l'escriptora, la literatura ha de recollir "fragments de veritat", però no "la veritat absoluta, que no existeix", i, per això, "paradoxalment hi ha tanta veritat en la ficció". L'última línia de defensa contra "la postveritat" és, doncs, la ficció. "Sempre ens quedarà el refugi de la literatura, que juntament amb el pensament és l'únic lloc on aixoplugar-nos quan tota la resta sigui simulació i mentida", ha conclòs.
El gran moment de la literatura catalana
El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat la qualitat de les obres finalistes al premi i "l'extraordinari nivell de la literatura catalana, una de les més exigents d'Europa". "Des de Mercè Rodoreda en endavant la literatura catalana ha fet un tomb històric del qual potser no som conscients: de ser una literatura que excel·lia en la qualitat de la poesia a ser una literatura amb una narrativa que es compta entre les més importants del món", ha dit Antich, que ha subratllat també l'èxit de la literatura catalana entre el públic, tant pels "resultats extraordinaris de l'últim Sant Jordi" com pel "creixement del 12% de les vendes de llibres en català".
Foto Manolo García
