Josan Hatero amb la novel·la ''La guerra de Nico'', ha guanyat el premi de literatura infantil i Daniel Hernández Chambers amb la novel·la ''Reis de la muntanya'', el premi de literatura juvenil en la 32a edició dels premis Edebé. La dotació és de 30.000 euros per a l’obra juvenil i 25.000 euros per a l’obra infantil. Les obres guanyadores es publicaran el mes de març en paper i en e-book en les quatre llengües de l’Estat, i també en audiollibre i braille.
Aquest any s’hi han presentat 313 manuscrits originals (24 més que en l’edició anterior) provinents de tots els racons de l’Estat espanyol i de molts altres països, especialment de Llatinoamèrica. D’aquests, 176 s’han presentat en la modalitat infantil i 137 en la modalitat juvenil; 267 estaven escrits en castellà, 36 en català, 8 en gallec i 2 en èuscar.
La guerra de Nico denuncia l’absurd bèl·lic des del punt de vista d’un nen d’11 anys a qui, per un error administratiu, criden a files. Malgrat que la seva mare i ell intenten aclarir-ho, els militars els ignoren. És així com en Nico es converteix en testimoni involuntari d’una situació desoladora. L’obra va més enllà de l’al·legat pacifista, també planteja, des de la mirada innocent i curiosa del noi, qüestions com ara el valor de la vida humana, el preu que es paga en convertir-se en adult i el perill de seguir ordres i idees preconcebudes sense qüestionar-les.
El jurat infantil estava format per Teresa Colomer, Ángeles González- Sinde, Antonio Iturbe, Roberto Santiago i Vicenç Villatoro.
Josan Hatero (Barcelona, 1970) escriu des de l’adolescència. Va debutar el 1996 amb els contes de Biografía de la huida. Ha publicat novel·les per a adults i més llibres de relats, a més de novel·les juvenils com ara Volverán a por mí, escrita a quatre mans amb Use Lahoz. A l’editorial Edebé ha publicat El insoportable Cornelius Bloom, per al públic infantil, i Disfraz de héroe, per al públic juvenil.
“El germen va ser un malson que vaig tenir fa quatre o cinc anys. Vaig somiar que per un error administratiu havia de tornar a fer la mili, que ja vaig fer el 1990. L’endemà, pensant en el somni, se’m va acudir la idea d’en Nico. I si, a causa d’un error administratiu, cridessin un nen a files durant una guerra? Em va semblar un punt de partida tan prometedor”, explica Hatero. Però ho va deixar estar. “Em feia por escriure la història i que el desenvolupament no estigués a l’altura d’aquest començament.”
L’impuls per escriure la novel·la va ser la mort del seu pare la tardor de 2022. “Va ser la meva manera de suportar el dolorós dol, escriure la història d’un nen que té el mateix nom que el seu pare i mostrar com aquesta simple herència serveix per marcar-li la vida, per formar-li la identitat.” La novel·la no està ubicada en cap temps concret ni en cap país, “perquè la guerra no n’entén de nacionalitats ni d’èpoques”.
A Reis de la muntanya, diversos adolescents d’un centre de menors hauran d’aprendre a sobreviure sols a la natura després de propagar-se un virus letal per tot el planeta. Aïllat de la civilització i amb conflictes interns continus, el grup haurà de crear les regles del seu nou cosmos. Una distopia que indaga en l’essència d’aquests joves, que no són àngels, però tampoc dimonis.
El jurat juvenil estava format per Xavier Brines, Paula Jarrín, Òscar López, Rosa Navarro Durán i Care Santos.
Daniel Hernández Chambers (Santa Cruz de Tenerife, 1972), després d’uns anys en què va fer feines diverses (cambrer d’una geladeria, transcriptor de braille, grum d’un hotel a Londres, supervisor de vol, traductor, cap d’estació i maquinista al ferrocarril d’Alacant...) es va dedicar a escriure i té publicades més de cinquanta obres de ficció publicades i ha rebut diversos premis. Amb Edebé ha publicat la sèrie Chelo Holmes i les novel·les Águilas sobre Damasco, Historias de miedo en el faro, El álbum de palabras de Elvira i El mapa de los imposibles, que van ser finalistes en edicions consecutives del premi Edebé. Ara, per fi l’ha guanyat.
“La primera versió la vaig escriure fa anys, abans fins i tot de la nostra pandèmia. Per casualitat vaig llegir un article en un diari sobre un grup de boy scouts als quals els va passar una cosa semblant a la que els passa als protagonistes de la novel·la, se’n van anar d’acampada als Pirineus uns dies abans que esclatés la Guerra Civil i van trigar mesos a poder tornar a casa”, explica Hernández. “En un primer moment vaig decidir canviar la guerra per un virus letal simplement perquè ja tinc diverses obres amb diferents guerres com a teló de fons. Després va arribar la covid...”