El Palau de la Música Cata­lana va ser, ahir al ves­pre, el marc triat per Albert Jané per cele­brar l’acte de lliu­ra­ment del 56è Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes per part d’Òmnium Cul­tu­ral. A l’acte, a més del guar­do­nat, hi van assis­tir entre mol­tes altres per­so­na­li­tat que van omplir el Palau el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès, la con­se­llera de Cul­tura, Natàlia Gar­riga, tots dos en fun­ci­ons, a més del pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Xavier Antich, enti­tat que con­ce­deix el premi.

El poeta, lingüista i tra­duc­tor, a més de direc­tor històric de la revista Cavall Fort, Albert Jané i Riera (Bar­ce­lona, 1930) és el 56è Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, que reco­neix d’aquesta manera la labor ingent que ha desen­vo­lu­pat Jané per des­co­brir la riquesa de la llen­gua i les seves pro­fun­di­tats semànti­ques.

“Em sento emo­ci­o­nat i acla­pa­rat rebent un premi que han ator­gat a tants grans noms de la nos­tra lite­ra­tura”, va dir Jané. A prop d’arri­bar als 94 anys, aquest lingüista i gramàtic –mem­bre de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Cata­lans des del 2000– que la majo­ria de par­lants cata­lans conei­xen pels seus dic­ci­o­na­ris de sinònims i els manu­als de con­ju­gació dels verbs, rep la màxima dis­tinció literària del país que va apren­dre a escriure gràcies als seus manu­als.

Té milers d’arti­cles publi­cats i més de 60 lli­bres i dic­ci­o­na­ris. A més, ha traduït més de 200 lli­bres i més de 150 còmics i lli­bres il·lus­trats. Va posar veu a per­so­nat­ges com ara Corto Maltés, Lucky Luke i els Bar­ru­fets, i es va inven­tar el verb bar­ru­far. “Bar­ru­fet, en mallorquí, és dimoni; vaig bus­car un verb que fos eufònic.”

El jurat del Premi d’Honor de les Lle­tres Cata­la­nes, aquest any for­mat per Judit Car­rera, Raül Gar­ri­ga­sait, Àngels Gre­gori, Ingrid Guar­di­ola, Maria Rosa Llo­ret, Marta Nadal, Clàudia Pujol, Sal­va­dor Sunyer i Enric Vicent, va con­si­de­rar: “Dir Jané és posar el focus en la llen­gua i en l’escola, en un moment com el d’ara, d’emergència lingüística en aquests àmbits. El seu tarannà, humil i modest, l’ha dut a tre­ba­llar de manera gai­rebé anònima.”

El premi, a més d’una dotació de 20.000 euros, també inclou una obra d’Ernest Altés, que va ser lliu­rada ahir al guar­do­nat.

Home auto­di­dacte que es va for­mar “lle­gint indis­cri­mi­na­da­ment” i excur­si­o­nista, va tre­ba­llar en un banc fins que, quan tenia 32 anys, el van venir a bus­car perquè tre­ballés a jor­nada com­pleta a Cavall Fort. “Quan la vam crear l’ene­mic era la tele­visió, ara els mòbils; Cavall Fort, després de 63 anys, és un mira­cle”, va valo­rar. “Ensenyàvem el que sabíem, amb la cer­tesa i la segu­re­tat que allò que ensenyàvem no ho con­tra­deia ningú.”

Xavier Antich va afir­mar: “No tin­drem país lliure si no cons­truïm col·lec­ti­va­ment el país. I, en això, el català hi té un paper fona­men­tal.”