Als catorze contes, Stratis Mirivilis sempre hi cerca la bellesa com a rerefons de la tristesa
Caldria començar explicant que la col·lecció de catorze relats El llibre blau (1939) va ser publicada en un diari entre el 1934 i el 1935. Stratis Mirivilis és el gran prosista coetani dels coneguts poetes Seferis i Elytis. Va ser candidat al premi Nobel en diferents ocasions, i ara tenim l’oportunitat d’accedir-hi gràcies als editors mallorquins de Quid Pro Quo i una bona traducció de Ramon Cardona. Amb un protagonisme compartit entre el mar i la pietat, diríem que és el llibre perfecte perquè el lector pugui estar-se a la platja, amb la simfonia del mar de fons i sota el para-sol per no cremar-se.
Mirivilis ens guanya també pel to de les narracions, per la combinació entre ironia i sarcasme, que mantenen viva, però, la bondat dels personatges. Nascut a Lesbos el 1890 i mort a Atenes el 1969, Mirivilis és un dels referents indiscutibles de la narrativa europea, sobretot perquè recull la tradició grega del realisme folklòric, la recuperació de veus del carrer, per instal·lar la llengua popular dins l’artifici literari d’una manera natural, com ho és tot plegat en l’interès per la descripció objectiva, despullada de la realitat. La seva aspiració màxima va ser escriure com es parlava i reflectir la vida “tal com van ser”. La combinació és un prodigi, màgia.
Les illes gregues són l’escenari perfecte per desenvolupar les seves històries petites. Gairebé tots els relats contenen un toc tràgic i una manera de reflectir les vides de manera poètica. També destacaríem el gran bestiari, gats, gossos, escarabats, rucs, ocells... O un heroi de guerra de la Primera Guerra Mundial, que havia vençut els turcs. La seva dona i les seves filles es prostitueixen, però ell no s’adona de la situació mentre el maltracten. Quan les veïnes li expliquen la situació, ell no fa altra cosa que buscar el seu uniforme militar de l’armari per recordar els temps gloriosos. Stratis Mirivilis sempre cerca la bellesa com a rerefons de la tristesa. No és l’anècdota sinó la poètica de l’anècdota.
Un altre dels contes més notables és sobre el capità d’un vaixell que perd un ull i li retiren el permís de navegació. El fet d’haver lluitat per la independència dels grecs se li acaba girant en contra quan pateix les traves burocràtiques per poder recuperar el mar. Ningú entén la seva relació amb l’embarcació i la gata que hi té. També és magistral el conte satíric sobre un cagalló que cau d’un cavall i es pensa que és el més important del món, “caigut del cel”. O el d’un nen, a qui una parella li dona suport amb les matemàtiques. La dona el porta per la platja a fer operacions amb els còdols. El despertar de la sensualitat i els sentiments són la base d’aquest magnífic recull de contes d’un autor únic. Llegim-lo!
