Adscrit a la Generació del 27, va ser el poeta amb més influència de la literatura espanyola del segle XX
Avui fa 88 anys que ens va deixar el gran escriptor Federico García Lorca, el poeta de més influència i popularitat de la literatura espanyola del segle XX. Conegut per la seva destresa en moltes altres arts, va estar adscrit a l’anomenada Generació del 27 i se’l considera un dels cims del teatre espanyol del segle XX, juntament amb Ramón María del Valle-Inclán.
Lorca va néixer i créixer al municipi de Fuente Vaqueros, a Granada, en el si d’una família benestant. Des dels dos anys, va mostrar la seva habilitat per aprendre cançons populars, i de ben petitet escenificava en miniatura oficis religiosos. La seva salut va ser fràgil i no va començar a caminar fins als quatre anys. Va llegir a casa seva l’obra de Víctor Hugo i de Miguel de Cervantes. El 1918 va publicar el seu primer llibre, Impresiones y paisajes, finançat pel seu pare. El 1920 es va estrenar en teatre amb l’obra El maleficio de la mariposa i el 1921 va publicar Libro de poemas. El 1927, a Barcelona, va exposar per primer cop els seus quadres. En aquesta època va freqüentar activament els poetes de la seva generació, molts d’ells matriculats a la Residencia de Estudiantes, on ell també s’estava: Jorge Guillén, Pedro Salinas, Gerardo Diego i sobretot Luis Buñuel, Maruja Mallo i Salvador Dalí.
En instaurar-se la Segona República espanyola, Lorca va ser nomenat l’encarregat de la companyia estatal de teatre La Barraca, on va gaudir de tots els recursos per produir, dirigir, escriure i adaptar algunes obres teatrals del segle d’or espanyol. Després de viatjar a l’Argentina, entre el 1933 i el 1936 va escriure Diván de Tamarit, Llanto por Ignacio Sánchez Mejías, La casa de Bernarda Alba, i ja treballava en La destrucción de Sodoma quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. Tot i que Lorca era obertament homosexual i s’havia definit ell mateix com a catòlic, comunista, anarquista, llibertari, no es va afiliar a cap de les faccions polítiques i mai es va distanciar de cap dels seus amics per cap qüestió política. De fet, va tenir una gran amistat amb el líder i fundador de la Falange Española, José Antonio Primo de Rivera, molt aficionat a la poesia. Després d’una denúncia anònima, el 16 d’agost del 1936 va ser detingut a la casa d’un dels seus amics, el també poeta i falangista Luis Rosales. Segons les últimes investigacions de Manuel Titos Martínez, Lorca va ser afusellat el 18 d’agost del 1936, a la matinada, segurament per qüestions territorials, ja que alguns cacics, molt conservadors, tenien rancúnia al pare de Lorca perquè era un cacic progressista. Va ser assassinat al camí que va de Viznar a Alfacar (Granada), i el seu cos roman enterrat en una fossa comuna anònima en algun lloc d’aquests paratges.
El 2009, en aplicació de la llei per a la recuperació de la memòria històrica aprovada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es va decidir obrir la fossa on suposadament hi havia les restes del poeta. Tot i així, no s’hi va trobar res. La família va presentar escrits judicials perquè s’investigués la seva mort, però ho van rebutjar el tribunal de primera instància, l’Audiència Provincial de Granada i el Tribunal Constitucional.