GironaFa tres anys la investigadora Georgina Torra, de la Universitat de Girona, mentre es dedicava a revisar la catalogació del fons Joan Vinyoli (1914-1984) a l’Arxiu Comarcal de la Selva, va topar-se amb una troballa tan sorprenent com apassionant. Entre els més de 4.000 documents inventariats, va descobrir una sèrie de textos en prosa escrits per Vinyoli, inèdits, que obrien la porta a explorar el vessant narratiu, pràcticament desconegut, d’aquest grandíssim poeta.

Bona part dels manuscrits estaven desordenats i plens de gargots, així que Torra es va dedicar a transcriure’ls per poder-los llegir amb una certa continuïtat. El resultat va ser extraordinari i va permetre treure a la llum textos de gran interès i qualitat: "No podia ser que només els pogués llegir jo; aquest material s’havia de compartir", recorda la investigadora. A partir d’aquí, doncs, Torra va començar un llarg treball d’estudi i edició, que va desencadenar primer en el seu treball final de màster i, finalment, de la mà de l’editorial de L’Avenç, en un llibre de recull, que acaba de sortir a la venda: Proses. La publicació aporta un nou prisma que ajuda a entendre la producció poètica de Vinyoli i l'enriqueix: "En aquestes proses s’hi troba amagada la seva veu poètica, amb temes recurrents com la mort, l’amor, la natura, la lluita per la vida i la insatisfacció constant", explica Torra, que actualment prepara una testi doctoral sobre l’autor.

Tot plegat són una cinquantena de narracions breus, algunes d’un parell de pàgines, d’altres que superen la desena, la majoria escrites entre el 1930 i el 1960. El treball de Torra per editar-ho no ha estat gens fàcil, ja que, més enllà de l’adequació ortogràfica, com que la majoria dels textos no havien passat una última revisió de l’autor, calia prendre un seguit de decisions per fixar-los, degudament explicades en el llibre. "Els he editat pensant com hauria volgut Vinyoli que s’editessin, comparant-los amb altres textos seus o amb les correccions documentades que ell mateix, com a escriptor extremadament perfeccionista, feia de les seves obres", explica Torra.

El llibre està estructurat per períodes. Hi ha textos dels anys 30, que l’autor va escriure quan era pràcticament un adolescent, molt interessants per copsar el moment embrionari en què començava a construir-se com a autor. S’hi veuen reflectides clarament les seves influències, com Rilke, Goethe o Carles Riba, i també, en obres com La mort del meu pare, Una vaga general o Un viatge a la muntanya, la seva realitat quotidiana o el paisatge de Santa Coloma de Farners, que inspiraria els seus primers versos.

Des del punt de vista estrictament literari, denoten més qualitat les narracions dels anys 40 i 50, com Cor feble, Un diàleg en l’obscuritat o Els inguaribles, en què ressonen les lectures de caràcter existencialista. "Són deutores d’aquest corrent que no s’ha estudiat prou en l’obra de Vinyoli, però que és evident, ja que en aquest moment llegia Camus, Sartre, Faulkner o Heidegger". Finalment, de finals dels 50, el llibre també recull proses més estrictament vinculades amb la creació poètica, com Pel camí dels mesos, que ja havia estat publicada el 1956 en un llibre col·lectiu d’Edicions de la Rosa Vera.