Els somnis i els atzars de Marguerite Yourcenar s’acaba de publicar en català a través de l'editorial laBreu, amb traducció de Montserrat Gallart. Per qui no la conegui, Marguerite Yourcenar és una de les autores més importants del segle XX, una escriptora de culte per la temàtica de les seves obres.

Marguerite Cleenewerck de Crayencour aquesta era la identitat real de la novel·lista que s'amagava rere el pseudònim de Yourcenar. Nascuda a Brussel·les l’any 1903, la seva mare va morir a conseqüència del part, creixent amb el pare i la família d'aquest. El drama va seguir amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que va marcar els primers anys de la seva vida. L'escomesa va destrossar les terres de la família de Crayencour: la mansió de l’àvia a Lille, el castell familiar situat al Mont Noir... La relació amb el seu pare és molt curiosa: és el vincle d’una fugida que dura anys. Es tracta d’un exili sense saber exactament d’on fugien ni on anaven. Van passar per Londres, pel sud de França, Suïssa i Itàlia. Fins que, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, Yourcenar es va establir definitivament a Mount Desert, a Maine, als Estats Units.

Yourcenar és especialment reconeguda per haver publicat Memòries d’Adrià (1951) i Obra negra (1968): novel·les catalogades com a històriques. I, estrictament, ho són. Però el legat literari de l'escriptora belga va molt més enllà d'aquesta etiqueta. I tornem una altra vegada a la figura del pare, clau en tota la seva bibliografia. La publicació catalana d'Els somnis i els atzars a LaBreu Edicions n’és un clar exemple. Es tracta d’una obra que es publica originalment l’any 1938, però que pateix diversos canvis en les múltiples reedicions fins a la darrera, pòstuma. El llibre són un conjunt de somnis d’extensió diversa i de diverses condicions. N’hi ha de concrets i de més abstractes. També n’hi ha amb personatges clars (insistim: la figura del pare és molt important), però també hi apareixen colors i símbols. En tots els casos, Yourcenar recorda els somnis amb total exactitud, perquè pot arribar a descriure’n els paisatges i les percepcions dels sentits. Em pregunto, però per la importància d’aquest llibre en el conjunt de la seva extensa obra.

M’ha estat clau la lectura d’Un home obscur. Un matí esplèndid, en català publicada a Pagès Editors amb traducció de Lídia Anoll. Es tracta d’una novel·la breu que, originalment, va veure la llum l’any 1983. La novel·la comença amb la notícia de la mort del seu protagonista, Nathanaël, un personatge que viu al segle XVII. A partir d'aquí, intenta reconstruir tota la seva vida. Coneixem la relació amb les seves dues parelles, Janet i Saraï. També coneixem totes les tribulacions laborals, i viatges constants entre Anglaterra, Jamaica i Santo Domingo. Sense entendre exactament qui és aquest noi, identifiquem que el tema central és la passió per l’art. I el coneixement de diverses llengües, també de l’antiguitat, salva a Nathanaël d’una vida cruel, obscura. Això fa que la novel·la ressoni a la biografia de Yourcenar, que durant els anys d’exili, va gaudir de l’oportunitat de conèixer el grec antic, entre altres llengües. De fet, Yourcenar és també coneguda per ser la persona que va introduir del poeta Konstandinos Kavafis (1863-1933) a França i que posteriorment va arribar a la resta de literatures veïnes. També va traduir Henry James o Virginia Woolf al francès.

Yourcenar cerca la bellesa. Els seus personatges són directament creadors, com ella. I, en la majoria de casos, són personatges repartits en el temps. El més curiós dels somnis de Yourcenar és l’atemporalitat de moltes de les escenes. Això contrasta amb la seva gran obra, que també s’ha publicat recentment al català, amb la versió de Jaume Creus: Memòries d’Adrià, a través de l'editorial a Proa. Com deia Míriam Cano a una conferència de l’Institut d’Humanitats aquest mateix any, Memòries d’Adrià és el llibre d’una autora que separa "la vida estoica i idealista del món, que representa Marc Aureli, amb la vida material i més vivencial, és a dir epicúria, que encarna Adrià". Com va dir Yourcenar "els homes d’acció viuen i no fan dietaris", per això va decidir-se a fer una novel·la de la vida del primer emperador romà que no va néixer a Itàlia, que va tenir una relació particular amb la religió i amb el cristianisme, que va instaurar molts serveis públics, i que era homosexual, tot i tenir parella, Sabina. A més, com apuntava Cano, i la nova portada de l’edició catalana ens recorda, els emperadors romans no tenien barba, mentre que Adrià sí, perquè connecta amb la tradició hel·lènica.

Yourcenar és una autora per rellegir. És accessible perquè és una autora de novel·les amb estructures poc complexes i que fa que tot es concentri en l’argument i en l’estil, que moltes vegades vol imitar el temps passat que vol revisitar. En tots els casos, el que l’autor trobarà és la petjada de l’autora i de les seves vivències: un testimoni del s. XX més cruel, el menys idealista i el més materialista. Tota l’obra de Yourcenar és un homenatge a l’art dels vincles entre les