JORDI VIRALLONGA (Barcelona, 1955) es Catedrático (E.U.) de literatura española de la Universidad de Barcelona y Presidente del “Aula de poesía de Barcelona” desde su fundación en 1989. Ha recibido diversos premios internacionales. Parte de su obra ha sido antologada y traducida a quince lenguas. Es asimismo ensayista y traductor de literaturas románicas al catalán y al castellano, especialmente de poesía catalana. «¿Algún lector pensó alguna vez que con ironía y rabia alimentadas por la mediocridad, la pobreza espiritual y la otra, la hipocresía, el cinismo, las mansedumbres y la estupidez de esta época se podía hacer una gran poesía? Si lo pensó, este libro, Incluso la muerte tarda, se lo ratificará. Y si no lo pensó, este libro se lo descubrirá. Jordi Virallonga hunde su sangre en lo real y en ella moja la pluma con que escribió estos poemas. El autor emplea el llamado lenguaje popular de tal manera que abre su complejidad y los diferentes sentidos que las palabras proponen sin perder su misterio. “La vencida inmensidad del abandono”, dice. “El aire del prójimo supurando/ las piltrafas de un posible paraíso”, dice. Jordi sabe que la lengua del Paraíso ya no está disponible. {...] En realidad, es toda una reinvención. [...] Hay poetas que viven para escribir. Jordi Virallonga, como todo poeta de verdad, escribe para vivir. Y nos hace vivir: sus poemas son como puñetazos con los ojos abiertos”.» Juan Gelman

ORDI VIRALLONGA (Barcelona, 1955) és Catedràtic (I.O.) de literatura espanyola de la Universitat de Barcelona i President del "Aula de poesia de Barcelona" des de la seva fundació en 1989. Ha rebut diversos premis internacionals. Part de la seva obra ha estat antologada i traduïda a quinze llengües. És així mateix assagista i traductor de literatures romàniques al català i al castellà, especialment de poesia catalana. «Algun lector va pensar alguna vegada que amb ironia i ràbia alimentades per la mediocritat, la pobresa espiritual i l'altra, la hipocresia, el cinisme, les i l'estupidesa d'aquesta època es podia fer una gran poesia? Si ho va pensar, aquest llibre, Fins i tot la mort triga, l'hi ratificarà. I si no ho va pensar, aquest llibre l'hi descobrirà. Jordi Virallonga enfonsa la seva sang en el real i en ella mulla la ploma amb què va escriure aquests poemes. L'autor empra l'anomenat llenguatge popular de tal manera que obre la seva complexitat i els diferents sentits que les paraules proposen sense perdre el seu misteri. "La vençuda immensitat de l'abandó", diu. "L'aire del proïsme supurant/ les pitrades d'un possible paradís", diu. Jordi sap que la llengua del Paradís ja no està disponible. {...] En realitat, és tota una reinvenció. [...] Hi ha poetes que viuen per escriure. Jordi Virallonga, com tot poeta de debò, escriu per viure. I ens fa viure: els seus poemes són com a cops de puny amb els ulls oberts".» JUAN GELMAN