Valentí Gómez i Oliver, barceloní de naixement i resident des del 1969 a la ciutat eterna, mai ha deixat de viatjar a Nova York. D’ençà l’any 1993 hi ha sojornat amb assiduitat, fins al punt que la intensitat de la relació de l’artista amb la metròpoli ha generat en el poeta una necessitat gairebé essencial d’expressar-la i fer-la obra. D’aquest vincle sorgeix Retaule de Nova York, una conjuminació de poemes, prosa poètica i dibuixos (llapis i aquarel·les). El conjunt de l’obra confegeix una mirada íntima sobre tota la ciutat que, en paraules de l’autor, «veu i enraona, una ciutat que és un espill on tots nosaltres ens hi veiem reflectits», on fins i tot els petits detalls esdevenen protagonistes. En definitiva, una Nova York on s’hi poden encabir moltes altres nova yorks, atès que la pregona pretensió de l’autor és establir un diàleg amb la Nova York que cadascun dels lectors porta al cor, un cop ha passejat per la ciutat i també, perhaps, ha entrat al Retaule. «“L’antiguitat modernitzada i la modernitat antiquada”, així has denotat Romai Nova York, els dos grans vèrtexs imperials units en el temps, que no en va des de NYC es va enviar aquell Grito hacia Roma; un quiasme àncora iniciald’aquest Retaule – Teatre de la Memòria on els esperits errants podran perdres’hi i alhora trobar-s’hi, apreciat autor apòcrif e...

Ocultar resumen completo