Este año 2017 se conmemora el centenario de la llamada Revolución de Octubre,  que comportó la creación de un estado socialista dispuesto a desafiar el orden internacional capitalista. Este  hecho tuvo una influencia decisiva durante todo el siglo XX. La revolución y sobre todo el posicionamiento a favor o en contra de aquella nueva realidad estatal fue el centro en el debate de las ideas y el compromiso político. Elogios, críticas y reacciones a aquella  revolución y a sus consecuencias / influencias configuraron un auténtico campo de batalla de las ideas. Este escenario contribuyó a realzar el papel público del hombre de letras, el filósofo, el artista, el científico en relación a su actitud política o ética en una sociedad moderna que se caracterizaba por el gran desarrollo de los medios de comunicación. La trascendencia de estos compromisos no restaba en la esfera cerrada de la academia, sino que tenía un  auténtico peso social o podía articular directamente la agenda política.  Comunismo, nazismo, fascismo, antifascismo, anticolonialismo,  luchas por la democracia y la libertad, pacifismo... fueron al menos hasta los años 60 del siglo XX el eje de grandes luchas tanto en el terreno bélico como en el ámbito intelectual.

La apertura y la irrupción de nuevos discursos intelectuales y políticos a finales de los años sesenta, el descrédito del socialismo real, que se confirmó a partir de 1989,  y el triunfo de un liberalismo que encarnaba el supuesto fin de la historia, arrinconaba el papel del intelectual “engagé” clásico. Sin embargo, los desequilibrios y el caos latentes y evidentes producidos en el mundo por la expansión del modelo neoliberal abrieron nuevas perspectivas de pensamiento y de acción política que acontecieron un punto de no regreso, como la irrupción de los feminismo(s) y las diversas perspectivas de género, las miradas postcoloniales, el compromiso en la resolución de conflictos y las luchas en favor de la restitución de la paz, la memoria democrática  y el respeto de los derechos humanos.

En este coloquio, ante la magnitud de la temática propuesta, sin voluntad totalizadora se atenderán de manera limitada algunas de estas cuestiones con objeto de resaltar las transformaciones de la figura del intelectual a la luz del impacto de la revolución soviética en buena parte del siglo XX para llegar a la complejidad inherente del mundo globalizado.

Programa:

Dijous, 28 de setembre
Facultat de Lletres, Universitat de Girona. Sala de Graus

18.00 h  Inauguració institucional
18.30 h  Conferència inaugural El sentit històric, guia per habitar el present
Ponent: Amelia Valcárcel (catedràtica de Filosofia Moral i Política a la Universidad de Oviedo)

Divendres, 29 de setembre
Facultat de Lletres, Universitat de Girona. Sala de Graus 

Sessió  de matí :  Àmbit històric: escena internacional

9.30 h    Intel·lectuals i Revolució: Per a una historització crítica
Ponent: Enzo Traverso (catedràtic d’Història contemporània à la Cornell University d'Ithaca, New York)

10.30 h  Pausa-cafè

11.00 h   De la revolució conservadora a la postmodernitat, Heidegger et Arendt
Ponent: Emmanuel Faye (catedràtic de Filosofia Moderna i Contemporània a la Université de Rouen)

12.00 h  Mig segle de gir total: el “compromís” de Sartre a Zemmour, a través de l’antitotalitarisme i els nous filòsofs
Ponent: François Cusset (Catedràtic d'Estudis Americans a la Université de Paris Ouest–Nanterre)

13.00 h  Presentació del llibre: Mari Paz Balibrea (ed.) Líneas de fuga. Hacia otra historiografía del exilio cultural republicano español
Amb la presència de l’editora

13.45 h   Fi de la sessió del matí

Sessió  de tarda : Àmbit històric: escena catalana i espanyola
16.00 h  Collita blava. Els ideòlegs de la revolució nacional (1931-1936)
Ponent: Ferran Gallego (professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona)

17.00 h  Compromisos intel·lectuals a la Guerra Freda
Ponent: Olga Glondys (Investigadora postdoctoral, Departament Filologia Espanyola, Universitat Autònoma de Barcelona)

18.00 h  Pausa-cafè

18.15 h   Espai i ciutat en el pensament polític de Manuel Vázquez Montalbán
Ponent: Mari Paz Balibrea (professora de Literatura Espanyola i Estudis Culturals al Birkbeck College, University of London)

19.30 h  Lliurament del premi  III Edició del Premi Internacional Memorial Walter Benjamin “Reconeixement a un treball assagístic inèdit”

Dissabte, 30 de setembre

Centre cívic Ca l’Herrero
Carrer Méndez Núñez, 2. Portbou

Sessió  de matí: Ruptures, desafiaments i l’escena de la globalització

10.00 h  La irrupció radical de la veu de les dones a l’espai públic
Ponent: Elena Hernández Sandoica (Catedrática d’Història Contemporània, Universitat Complutense de Madrid)

11.00 h   Pausa-cafè

11.30 h   La intel·lectualitat europea i els moviments contra les guerres i a favor de la pau: una mirada als corrents i autors dels darrers 100 anys
Ponent: Rafael Grasa (professor de Relacions Internacionals de la Universitat Autònoma de Barcelona)

12.30 h   Conferència de cloenda: Ovelles amb pell de llop: intel·lectualitat orgànica i compromís en l’era del capitalisme catastròfic Ponent: César  Rendueles (professor al Departament de Teoria Sociològica de la Universidad Complutense de Madrid)

Sessió  de tarda: Diàleg obert: cinema, memòria i compromís

17.00 h  Visita al Memorial Passatges i al cementeri de Portbou
amb guiatge a càrrec de Pilar Parcerisas (Associació Passatges de Cultura Contemporània)

18:00 h  Realització en directe i oberta al públic del programa radiofònic "El séptimo vicio"  de Ràdio 3,
amb Javier Tolentino, i la col·laboració del col·lectiu “La Guerrilla comunicacional” 

Diumenge, 8 d’octubre

8.00  h   Ruta a peu
Banyuls-Portbou en homenatge a Walter Benjamin, amb  la intervenció artística: “Emboscada”, a càrrec del Col·lectiu Nicomedes Mendes. Un projecte enquadrat dins el cicle "El Viatge de les Arts" del Centre de Creació Contemporània Nau Côclea de Camallera.

Sortida de Portbou: Cal apuntar-se a l’Oficina de Turisme  de Portbou abans del dia 30 de setembre de 2017
T. (0034) 972 125 161  Preu  de l’autobús: 5 € 

Inscripció al col·loqui: Fins el 24 de setembre info@museuexili.cat   T. +34 972 556 533

Assistència gratuïta. Places limitades.
 
Organitzen: Museu Memorial de l’Exili i Càtedra Walter Benjamin, Memòria i Exili (Universitat de Girona).