Jaume C. Pons Alorda (Caimari, 1984) ja és per mèrit propi un dels noms indiscutibles de la poesia catalana actual. Autor ingent i entusiasta de la paraula —també de la dels altres—, després de la trilogia de Tots els sepulcres acaba de publicar Era, un poemari celebrat del qual oferirà una tria en una lectura que promet ser plena de vitalitat eufòrica i incontinent, èpica i majestàtica. Era, com el seu títol, és un llibre polisèmic i polièdric, un enigma només apte per als curiosos que es deixin endur pel vendaval que és Pons Alorda, que no es limita a escriure i recitar la seva poesia, sinó que també excel·leix com a agitador poètic en tots els àmbits. Com a traductor destaca la seva traducció de Fulles d’herba, de Walt Whitman (Edicions de 1984, 2014). També ha publicat, entre d’altres, el dietari de rodatge Apocalipsi uuuuuuuuaaaaaaa (Comanegra), fet a partir del seguiment del rodatge del film Història de la meva mort d’Albert Serra.