El barceloní Gerard Vila i Nebot ha sigut guardonat aquest dimecres amb el 54è premi Amadeu Oller amb el seu primer recull, 'Pla de fuga per castells de ferro'. El poemari és, segons el jurat, "la culminació d'una odissea creativa" que explora qüestions com la falta de connexió amb el món, els clarobscurs de l'amor i l'impacte de la mort amb poemes com 'Absències', 'Miratges' i 'Visions'. Segons l'autor, el títol del recull "simbolitza l'escapada de les estructures mentals per tornar a la carn, a l'instint".

Gerard Vila, nascut el 1987, explica que s'ha guiat per les paraules d'Alessandro Baricco, que defensa que "les idees són genuïnes però en l'acte de transcriure-les en la seva essència pura les deformem una mica, les blindem perquè no les destrueixin". El poemari, que ja es pot trobar a les llibreries, també presenta una vinculació entre el món del cinema i la poesia que, segons l'autor, "representa l'intent de traslladar la veritat a un medi sense fer servir les imatges". De fet, Vila va estudiar a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), on es va graduar especialitzat en muntatge.

El premi Amadeu Oller el concedeix la parròquia de Sant Medir del barri de la Bordeta i es destina a poetes inèdits en llengua catalana que tinguin menys de 30 anys. Entre els guanyadors que han rebut el reconeixement en edicions anteriors hi ha Pere Quart, Ramon Fuster, Núria Martínez-Vernis i David Caño.

Una de les cites literàries de l’any és el premi Amadeu Oller, un guardó de poesia per a joves amb l’únic premi de la publicació del llibre –edició impecable de Galerada, per cert–. Des de la Bordeta, durant més de mig segle ha esdevingut planter de molts dels grans noms de la literatura catalana. A les cinc darreres edicions, Laura Borràs havia vingut al lliurament, i aquest any va trencar el protocol i va aparèixer com a consellera, acompanyada del poeta Joan Elies Adell, que es va presentar al primer acte com a director de la Institució de les Lletres. Va ser una visita de suport a la cultura de base, més en un bastió de les barriades barcelonines, deprimides per la llarga crisi. Borràs confia en nosaltres tant com nosaltres confíem en la Laura.