Després de la mort de Josep Termes, la desaparició de Josep Fontana marca –encara que sigui simbòlicament– per als lectors d’història del nostre país el final de moltes coses. Ho dic per la interpretació que van fer de la història catalana i també com a observadors del món canviant procedent de les ideologies.

Tots dos, Fontana i Termes, van col·laborar en el suplement cultural del diari i recordo que eren pacificadors de les tendències que en aquell moment escindien els historiadors després de la caiguda del mur. Eren persones vinculades a una ideologia determinada, però que havien mantingut els ulls oberts davant les noves realitats. No s’havien quedat uniformats entonant el cant del cigne. Per a ells la història continuava.