Dins del panorama teatral, com en tantes d’altres disciplines, la presència de la dona és més escassa, tot i que tenim la fortuna de comptar amb grandíssimes dramaturgues. Volem endegar una reflexió tant sobre la seva feina com sobre la seva presència pública. Quines són les seves estratègies creatives, quins temes hi són prioritaris. Quin és el paper de la dona dins les arts escèniques. Hi ha paritat? Es troben amb dificultats específiques pel fet de ser dones? Quines?

Volem reflexionar també sobre els espais oficials i els alternatius. On tenen més presència les dones? Quina influència tenen amb els aspectes culturals de la localitat on es desenvolupen?

Les jornades “On són les dramaturgues?” estan plantejades en dos àmbits: la creació dramàtica individual i l’autoria compartida.

“Dramatúrgia és tot”: el text dramàtic està pensat per ser representat i consumit en companyia. Això significa que la dramatúrgia va molt més enllà del text nu. La posada en escena, els decorats, la direcció, la interpretació, la música, els silencis, fins i tot les llums formen part del text. “Dramatúrgia és tot”, assegura Ariadna Martí de Puig, directora escènica i regidora durant molts anys al TNC. I aquest “tot”, aquesta dramatúrgia global té un gran poder transformador. El teatre és “un espai de trobada amb la imaginació” (Szpunberg). El seu poder cultural, social, catàrtic, reivindicatiu i directe ens porta a la conclusió que, fins i tot, el públic forma part de la dramatúrgia.

Autoria compartida: aquest caràcter col·lectiu i social propi del teatre fa que sovint l’escriptura d’una obra no correspongui a una sola persona. Els grups o companyies creades per a una causa comuna, amb ideologies afins i marcada intenció de reivindicació o denúncia treballen les seves obres de forma col·lectiva. 

Volem també donar espai i veu a aquets grups dins les jornades. El treball de creació col·lectiva permet qüestionar els patrons socials des d’una perspectiva múltiple, però com es gestiona el text dramàtic quan és d’autoria compartida? Quins avantatges té associar-se per tal de crear i representar un text? Associar-se vol dir donar un caràcter reivindicatiu, per se?

Esperem donar resposta a totes aquestes qüestions i a les que de ben segur sorgiran, tant per part de les participants com del públic.


Organització ACEC
Coordinació Isabel Franc i Eugenia Tusquets