El Lli­bre­ter va recor­dar una frase de Màrius Serra: “Sem­pre m’he pres la vida amb filo­lo­gia”
Al vestíbul del Tea­tre Naci­o­nal de Cata­lu­nya es va cele­brar ahir la roda de premsa de la vin­tena edició del premi Lli­bre­ter, un guardó, orga­nit­zat pel Gremi de Lli­bre­ters de Cata­lu­nya, que ator­guen les lli­bre­ries de Cata­lu­nya. Té per objec­tiu des­ta­car i reconèixer la qua­li­tat i la sig­ni­fi­cació de deter­mi­nats títols per afa­vo­rir-ne la difusió mit­jançant la seva pro­moció a les lli­bre­ries.

El premi ha estat impor­tant perquè ha dina­mit­zat títols que els vene­dors han reco­ma­nat més enllà dels pre­mis con­ven­ci­o­nals, que viuen una satu­ració que ha alte­rat aquest mer­cat. El Gremi de Lli­bre­ters de Cata­lu­nya con­voca totes les lli­bre­ries agre­mi­a­des perquè pro­po­sin obres que, segons el seu cri­teri, des­ta­quin per la seva temàtica, pel trac­ta­ment lite­rari i per la qua­li­tat. Uns lli­bres que, enmig de la gran oferta dis­po­ni­ble, no havien rebut l’atenció que merei­xen i que, gràcies a la tasca de pres­cripció de les lli­bre­ries, podran arri­bar a nous lec­tors. Con­vo­cat en dife­rents cate­go­ries, aquest any el prin­ci­pal guardó ha estat per al lli­bre Novel·la, del jove nar­ra­dor Pol Beck­mann, publi­cat per Qua­derns Crema. El jurat ho argu­menta així: “Per la seva qua­li­tat i atre­vi­ment lite­rari. Pel domini del llen­guatge i la capa­ci­tat de síntesi argu­men­tal. Per la seva ori­gi­na­li­tat en el plan­te­ja­ment dels límits entre la ficció i la rea­li­tat, jugant amb el lec­tor i sor­pre­nent-lo fins al final.” També ha tin­gut una menció espe­cial Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine, edi­tat per Club Edi­tor, “per la gran qua­li­tat literària i elegància amb què tracta el tema de l’exili, impo­sat o desit­jat”. Dues de les edi­to­ri­als de fons de la lite­ra­tura cata­lana se sumen al Lli­bre­ter.

Un altre dels guar­dons del Lli­bre­ter, el dedi­cat a Altres Lite­ra­tu­res, va anar a parar a Jenny Erpen­beck, amb Les for­mes del verb anar, publi­cat per Angle i Ana­grama. Els jurats con­si­de­ren que el lli­bre “ha creat una història sobre la qual apa­rent­ment es podria pen­sar que es tracta d’un relat més sobre els migrants, però, com passa amb els bons lli­bres, atrapa el lec­tor a mesura que se’n desen­vo­lupa l’acció”. El jurat con­si­dera que la sen­si­bi­li­tat “social” que vol­gu­da­ment pro­voca un tema tan punyent com el dels refu­gi­ats a Europa, l’autora no l’hau­ria pogut acon­se­guir sense la seva prosa àgil, directa i man­cada d’excés de dra­ma­tisme. “El per­so­natge prin­ci­pal creix a cada pàgina i la des­cripció de les per­so­nes migra­des s’ha ela­bo­rat amb una distància prou intel·ligent per no caure en tòpics, motiu pel qual, en aca­bar el lli­bre, ens els hem fet nos­tres.” El fina­lista amb menció ha estat per a Les nos­tres rique­ses, de Kaout­her Adimi, ambi­en­tada a l’Algèria fran­cesa de la post­guerra mun­dial.

En la moda­li­tat Lite­ra­tura Infan­til i Juve­nil de Lite­ra­tura Cata­lana, el Lli­bre­ter ha estat per a Camins d’aigua, de Rai­mon Por­tell, edi­tat per Bar­ca­nova. L’Infan­til i Juve­nil d’Altres Lite­ra­tu­res ha estat con­ce­dit a La cançó del cucut, de Fran­ces Har­dinge, edi­tat per Bambú. I en un ter­cer bloc, dedi­cat a Àlbum Il·lus­trat, Sire­nes, de Jes­sica Love (Kókinos), ha estat pre­miat perquè “és una història dolçament cons­truïda par­tint de l’afecte, les mira­des, els ges­tos i els som­nis, amb una il·lus­tració superba que, en la seva sen­zi­llesa apa­rent, inclou molts nivells de lec­tura”. “És el pri­mer àlbum de Jes­sica Love, però sem­bla que n’hagi fet tota la vida. És una mera­ve­lla!”, subrat­lla­ven.

Al cos­tat dels Lli­bre­ter, es con­ce­deix el Memo­rial Pere Rodeja, en home­natge al lli­bre­ter gironí Pere Rodeja (1931-2009), con­si­de­rat exem­ple i mes­tre en l’ofici de la lli­bre­ria. Aquest any ha estat per al nar­ra­dor i enig­mista Màrius Serra i per al lli­bre­ter Ser­gio Bassa, d’una petita lli­bre­ria de Móra d’Ebre, que el lli­bre­ter va dir que ser­via perquè la seva comarca no només sigui recor­dada com un gran abo­ca­dor de resi­dus indus­tri­als.

Màrius Serra, que va ser defi­nit com l’home que sem­pre accepta les peti­ci­ons de les lli­bre­ries, va ser pre­sen­tat amb una de les seves diver­ti­des sentències: “Sem­pre m’he pres la vida amb filo­lo­gia.” En el moment de reco­llir el Rodeja, i després de dedi­car-lo a Tísner, va dir: “Rei­vin­dico el paper dels lec­tors, tots hi som i tots hi podem ser.”

David Castillo
Punt-Avui