Esther Tallada (Alella, 1975) està tenint un bon any. La seva traducció de Llum d’agost , de William Faulkner, va rebre el premi Crítica Serra d’Or , i ara ha publicat Mentre em moria (totes dues a Edicions de 1984). Tradueix sobretot de l’anglès, especialment literatura, i també del francès.
“La traducció és un pont entre cultures i llengües. Tot i el Google Translator, i que cada vegada la gent coneix més bé l’anglès, en el camp literari sempre farem falta”, afirma la traductora. Però l’ofici de traductor no és fàcil.
“Treballo moltes hores, amb la versió original en pantalla. No sé anar del full de paper a la pantalla, em cansa moltíssim, tot i que hi ha traductors que ho fan així. Tinc oberts un munt de diccionaris i el cercador de Google, que és molt útil quan, per exemple, en aquella Amèrica profunda de Faulkner dels anys trenta, hi surt alguna eina que no trobo traduïda enlloc. Llavors les imatges m’ajuden a saber de què parla i puc trobar un equivalent buscant imatges d’eines en català –explica–. A banda, hi ha diccionaris específics de Faulkner, pero jo no concebo posar notes del traductor en una feina meva”.
“Després de la traducció directa, faig les revisions –detalla–. La primera, encara resseguint l’original, per comprovar que no m’hagi deixat res o no hagi malinterpretat alguna cosa. Després encara en faig dues més, però ja deslligada de l’anglès”.
Si té temps, perquè de vegades els editors donen terminis molt justos, deixa reposar la traducció: “Això va molt bé perquè llavors ja no recordes tant el que deia l’original i així arreglo les coses que no acaben d’estar prou ben dites”.
No soc artista de res, però soc molt plàstica i m’agrada fer coses amb les mans: cosir, dibuixar, restaurar mobles... I en la traducció trobo una mica la plasmació més intel·lectual d’aquesta passió per la plasticitat”
Tallada explica que una novel·la estàndard de 300 pàgines són dos mesos i mig de feina amb una jornada laboral de més de vuit hores, de dilluns a divendres: “Per no morir-me de gana, haig de traduir unes 3.000 paraules al dia. Però amb això no te’n vas de vacances”.
Ara bé, per la complexitat de la llengua, Faulkner és una altra història: “Amb una novel·la seva puc trigar el doble o el triple de temps”. Tot i això, és una apassionada de la seva feina i complementa la traducció literària amb altres tipus de traduccions econòmicament més agraïdes.
“No soc artista de res, però soc molt plàstica i m’agrada fer coses amb les mans: cosir, dibuixar, restaurar mobles... I en la traducció trobo una mica la plasmació més intel·lectual d’aquesta passió per la plasticitat: treballar una llengua com qui modela una escultura –explica amb passió–. Tinc l’original, que és el meu model, i decideixo quina pasta faig servir o quina matèria primera, quin model de llengua, com tracto aquella llengua, si la faig més fina o més gruixuda, i quin efecte tindrà en el lector”.
“No som autors de la trama i els personatges, però sí que hem de prendre moltes decisions sobre la resta de l’obra –defensa–. Poden sortir traduccions radicalment diferents d’un mateix original. Qui tradueix hi aporta coses, pren decisions en funció del que li suscita l’original, segons el que creu que és més important destacar. A partir d’això, acostarà el lector a l’obra amb més o menys fidelitat. Cada traductor és fidel a la seva manera”.
Posa com a exemple la traducció que està fent de Robinson Crusoe , de Defoe, en què intenta reflectir l’anglès planer de l’original, i recorda que Josep Carner, el 1925, en va fer una versió molt poètica: “Aleshores hi havia un objectiu de recuperació de la llengua i per això Carner va fer aquella traducció que lingüísticament no hi tenia res a veure amb la de Defoe”, argumenta.
En el cas de Llum d’agost, Tallada ha estat la primera traductora en català, però també en castellà i francès, que s’ha atrevit a jugar a crear paraules com feia Faulkner. “He trobat fonamental provocar aquella estranyesa en el meu lector com va fer ell –es reivindica–, tot i que els altres traductors van optar per descompondre les paraules i fer-ho explicat. D’aquesta manera penso que es perd molta part de la forma”.
Algunes són acrònims com trompegar (blumper, acrònim de trompada i ensopegar) i compostos com orellamoixos (limpeared), ventrebotides (swolebellied), alaestesos (stillwinged), carafustencs (woodenfaced)... Tot un món creat en la traducció.
Magí Camps
La Vanguardia
