Publi­cada el 1838, les imat­ges que ofe­reix del viatge al pol sud i les fan­tas­magòriques situ­a­ci­ons que pre­sen­ten han con­ver­tit el lli­bre en un refe­rent. Sobre­tot per l’efecte que causa en el lec­tor: les illes, l’ele­vació de la figura blanca, la mateixa escrip­tura que acaba envaint l’argu­ment de la nar­ració fins i tot en les des­crip­ci­ons... En la sinopsi de la novel·la, se’ns diu: “Fas­ci­nat pels relats d’aven­tu­res mari­ne­res d’un amic, el jove Art­hur Gor­don Pym, fill d’un comer­ci­ant de Nan­tucket, se sent cri­dat a embar­car-se com a polissó al bale­ner Gram­pus, a la recerca de l’emoció del mar. No pot ima­gi­nar, però, els fets ter­ri­bles que l’espe­ren, en aquest viatge espantós cap als Mars del Sud i l’inhòspit oceà Antàrtic. Dotada d’un ritme impla­ca­ble i amb fac­tura deli­be­ra­da­ment popu­lar i, tan­ma­teix, ama­rada del tem­pe­ra­ment fosc i opres­siu de l’autor, La nar­ració d’Art­hur Gor­don Pym és un clàssic de la novel·la d’aven­tu­res que, a poc a poc, com qui cau en un mal­son, s’endinsa en les aigües tèrbo­les del gènere fantàstic i de ter­ror –tan cars a Edgar Allan Poe–, fins a brin­dar un dels finals més enigmàtics i mis­te­ri­o­sos de tota la història de la lite­ra­tura.”

Som davant d’un relat que supera el rea­lisme i que ha fas­ci­nat els cer­vells de la lite­ra­tura, des de Bau­de­laire fins a Elliot i Bor­ges. En el pre­faci de la nar­ració, i a través del mateix Pym, Poe dona claus d’aquest viatge cap a la follia, també cap a la bellesa, que viu el per­so­natge: “En el meu retorn als Estats Units, fa alguns mesos, després de l’extra­or­dinària sèrie d’aven­tu­res als Mars del Sud i a altres indrets, que explico en les pàgines següents, vaig esta­blir casual conei­xença amb alguns cava­llers de Rich­mond, Virgínia, que sen­tien un gran interès per totes les qüesti­ons refe­rents a les regi­ons que jo havia visi­tat, i que van apres­sar-me inces­sant­ment, con­si­de­rant-ho un deure, que publiqués la meva nar­ració.” No va dece­bre ningú. Ell mateix expli­cava: “Una de les con­si­de­ra­ci­ons que em feien detu­rar era que, no havent dut un diari durant la major part del temps que durà la meva absència, temia no ser capaç d’escriure, només de memòria, una relació prou minu­ci­osa i cohe­rent que tingués l’apa­rença de la veri­tat que real­ment con­tin­dria, tot evi­tant només les exa­ge­ra­ci­ons natu­rals i ine­vi­ta­bles a què tots tenim tendència quan deta­llem esde­ve­ni­ments que han tin­gut una pode­rosa influència en l’exci­tació de les facul­tats ima­gi­na­ti­ves.” Aven­tura i ima­gi­nació ens ele­ven dins una lec­tura dife­rent.

David Castillo
Avui