Continuen els deu dies de la Setmana del Llibre en Català amb estones de sol encara estiuenc i aiguats desfermats que ho capgiren tot, però sense perdre l’amor per la literatura. En aquesta 37a edició, la Setmana fa una crida contra la violència de gènere, i per això diumenge Gemma Lienas, Montserrat Vilà, Anna Choy i Karma Peiró van subratllar aquest compromís del món del llibre contra aquesta plaga de la nostra societat. També es van celebrar quatre taules rodones més sota l’epígraf Parlem de feminisme, en què es va reivindicar la igualtat absoluta.
Ahir al matí l’escriptora italomallorquina Lucia Pietrelli va presentar Lítica (Males Herbes) . Amb una llengua amarada de tots els accents que han conformat la seva vida, l’escriptora d’expressió catalana va detallar alguns dels aspectes de la seva novel·la, que des del títol ja juga amb el lector: Lítica tant pot fer referència al liti, que és el més lleuger de tots els metalls, altament inflamable, i que es fa servir per a bateries electròniques i també com a medicament en algunes malalties mentals; o bé referit a la peietrelli dra.
Dos conceptes gairebé oposats que són presents en aquesta novel·la “escrita amb prosa poètica i d’argument molt sòlid”, com la va definir l’editor Ramon Mas. És una història de dones –els homes són absents o molt secundaris–, amb una àvia malalta, una mare i dues germanes, una de les quals, la petita, és la narradora. La gran troba una escultura al bosc, un noi de marès, i es pregunta què desitja d’aquest noi i què desitjaria ell si fos viu. La germana petita s’emmiralla en la gran, però no hi pot accedir del tot, de la mateixa manera que la gran no pot accedir al noi de marès.
Amb elements de faula i del mite de Pigmalió, Pietrelli –cognom també de connotacions pètries– s’acosta a “la impossibilitat de conèixer fins al fons l’altre”. L’escriptora conclou que les coses les veiem depenent de com les mirem: “La diferència la fa la mirada”.
A la tarda l’Institut d’Estudis Catalans va fer la presentació de la Gramàtica bàsica i d’ús de la llengua catalana , la tercera pota gramatical del projecte normatiu. Després de la salutació del director, Joandomènec Ros, la directora de l’obra, Maria Josep Cuenca, i l’escriptor Màrius Serra, tots dos membres adscrits a la Secció Filològica de l’IEC, van detallar com era la nova obra.
Però la festa del llibre en català no para i ahir els visitants també van poder assistir als actes i taules rodones de les dues temàtiques que s’hi abordaven: les biblioteques i els clàssics de la literatura catalana i universal.Ja al capvespre, va ser el moment de retre homenatge a Teresa Pàmies, en l’any del centenari del seu naixement. Montse Barderi, comissària de l’any Pàmies, va estar acompanyada de Mercè Otero-Vidal, feminista i ginecocrítica –com ella es defineix– i Dàlia Rajmil Bonet, periodista i llibretera de La Tribu.
L’escriptora de Balaguer va ser recordada amb quatre llibres reeditats: Gent del meu exili: inoblidables (Empúries), sobre la gent que va conèixer i la va acompanyar els anys de l’exili; Testament a Praga (Labutxaca), centrat en el seu pare i del qual Otero-Vidal va dir que “hauria de ser llibre de text”; Memòria dels morts (Empúries), un intent de parlar amb la mare morta; i Matins de l’Aran (Tushita Edicions) , que recull de manera molt documentada l’estada de l’escriptora a la vall.
