Fèlix Riera: “La gent és la que impulsa i trans­forma la soci­e­tat, no els per­so­nat­ges”
Radi­ant i con­vençut, Fèlix Riera va pre­sen­tar ahir la seva ter­cera edició de Bar­ce­lona Novel·la Històrica, amb un subtítol que ho explica tot: Peti­tes Històries que han fet història. Les acti­vi­tats tin­dran la seu a la bibli­o­teca Jaume Fus­ter de Les­seps entre el 4 i el 9 de novem­bre.

Riera sin­te­titza al pro­grama que “en par­lar de la història no és estrany que la nos­tra mirada se cen­tri prin­ci­pal­ment en les històries par­ti­cu­lars dels grans homes i dones que han mar­cat cadas­cuna de les èpoques”. “El conei­xe­ment dels seus èxits polítics, mili­tars, científics i artístics a través de la lec­tura des­per­ten la nos­tra ima­gi­nació i ens fan reviure les seves ges­tes. No obs­tant això, quan ens endin­sem en les claus d’una època per com­pren­dre el seu espe­rit, amb les seves llums i les seves ombres, adver­tim que les peti­tes històries d’homes i dones que no van tenir un paper pre­do­mi­nant en el seu temps expli­quen encara millor el que van ser aquells esde­ve­ni­ments, a par­tir dels detalls de les seves vides i d’anhels que només ells poden reve­lar. En certa manera, les micro­històries, les peti­tes històries, en ser novel·lades i posa­des al des­co­bert, en un assaig o en un estudi his­to­ri­ogràfic, esde­ve­nen macro­històries”, hi afe­geix.

Al pro­grama tro­bem des del lliu­ra­ment del premi inter­na­ci­o­nal de novel·la històrica Bar­cino a la xilena Isa­bel Allende a infi­ni­tat de tau­les rodo­nes, entre els quals des­ta­quen les dedi­ca­des a la micro­història cen­trada, per exem­ple, en l’his­to­ri­a­dor Carlo Ginz­burg quan adver­tia el següent: “Abans era vàlid acu­sar els qui his­to­ri­a­ven el pas­sat de con­sig­nar única­ment les ges­tes dels reis. Avui en dia ja no ho és, perquè cada vegada s’inves­tiga més sobre el que ells van callar, expur­gar o sim­ple­ment igno­rar.” Els habi­tants de l’antiga Bar­cino, les famílies amb història, la figura de Neus Català i la seva visió de l’holo­caust quan va ser inter­nada a Ravensbrück, un home­natge a Joan Sales o les acti­vi­tats paral·leles de Màrius Serra, amb el seu Cro­nos, actes lúdics de lec­tors i escrip­tors amb frag­ments breus de novel·les històriques i tra­ves­ses per des­co­brir-ne el desen­llaç.

Riera ha sin­te­tit­zat: “Ens pro­po­sem dedi­car Bar­ce­lona Novel·la Històrica a les històries, les peti­tes històries, de dones i homes anònims que han can­viat el món sense repa­rar que ho feien; per­so­nes anònimes que des­per­ten interès perquè endin­sar-se en les seves vides ens per­met enten­dre l’esde­ve­nir de la història. En aquesta edició, pro­po­sem viat­jar en el temps a través tant d’històries reals, docu­men­ta­des, com de fictícies, que ens aju­den a enten­dre la dimensió moral, social i artística d’una època.” En la roda de premsa va afir­mar que “quan mirem la història estem acos­tu­mats a veure els grans per­so­nat­ges i no ens ado­nem que el motor de la història és la gent, i no tant els grans per­so­nat­ges; a gent és la que impulsa i trans­forma la soci­e­tat”.

A part dels clubs de lec­tura a les bibli­o­te­ques, el fes­ti­val pro­posa unes rutes literàries, que alter­na­ran del 5 al 9 de novem­bre pas­se­ja­des amb l’escrip­tor Martí Giro­nell, recu­pe­rarà peti­tes històries que han aju­dat a escriure la història. Per altra banda es farà la ruta Les dones del 36: escrip­to­res i intel·lec­tu­als a Bar­ce­lona, en la qual se segui­ran les pas­ses d’algu­nes de les dones escrip­to­res que durant la Segona República i la Guerra Civil van dei­xar la seva empremta a la ciu­tat.

David Castillo
Punt-Avui

Programa