Dani Cajal, un vell conegut per als lectors de Castillo, és el narrador de l’obra premiada.
La localitat de Gandia, a la Safor, bressol de Joan Fuster, manté el bon nivell de la nit literària. El divendres 22 de noviembre, es van lliurar els premis literaris Ciutat de Gandia, que inclouen el premi de narrativa Joanot Martorell, dotat amb 20.000 euros, i l’Ausiàs March de poesia, dotat amb 8.000 euros. També es va concedir el premi Joan Roís de Corella a la trajectòria literària, afegit ara fa tres anys, que va ser per a Jaume Pérez Muntaner, poeta i assagista valencià nascut el 1938.
El 41è premi Joanot Martorell va ser per al poeta, novel·lista i periodista d’aquest diari David Castillo, per la novel·la El tango de Dien Bien Phu. El 62è premi Ausiàs March el va rebre Ramon Boixeda per Les beceroles. Tots dos llibres es publiquen el 8 de gener vinent a Edicions 62. A més, l’obra de Castillo surt el febrer en castellà a l’editorial Edhasa.
Des de la sortida de les columnes llibertàries per la frontera el 1939 fins a la desfeta francesa a Vietnam el 1954, El tango de Dien Bien Fu és una novel·la coral que explora en les biografies de personatges anònims tots els accents dels lluitadors que no van tenir por a la derrota. A través de les investigacions de Dani Cajal, personatge que ja coneixíem per les novel·les El cel de l’infern (premi Crexells 1999) i No miris enrere (premi Sant Jordi 2001), el relat de Castillo reconstrueix, a partir de testimonis directes, llibres de memòries i documents d’arxius militars, tota la peripècia d’una generació que va patir la Guerra Civil, els camps de concentració, la Segona Guerra Mundial i, en molts casos, la continuació en els conflictes de la postguerra.
Segons David Castillo, “és una novel·la de no-ficció de 300 pàgines que descriu les aventures de dos legionaris de la Legió Francesa que havien estat milicians de les columnes anarquistes durant la Guerra Civil”. Però també és una novel·la històrica centrada en les gestes militars, com els còmics d’Hazañas bélicas, ascendits a literatura.
“Comença quan els dos homes marxen per Puigcerdà, amb els franquistes trepitjant-los els talons, i continua pels camps de concentració francesos i fronts de la Segona Guerra Mundial: El Alamein, desembarcament de Normandia, entrada a París amb Leclerc, la batalla d’Estrasburg..., fins que arriben al niu de l’àliga de Hitler. La idea la vaig tenir el 2001, quan Vázquez Montalbán i Marsé em presentaven No miris enrere. El cantautor Ramon Muns va interpretar Los refugiados del 39, amb lletra de milicians i música del tango de Gardel Esta noche me emborracho. L’he escrit al llarg dels darrers deu anys, perquè en aquell moment no tenia els coneixements històrics per afrontar una obra com aquesta”, conclou Castillo, nascut a Barcelona el 1961 i amb una extensa llista de llibres de poemes, premis i articles.
Poesia d’imatge potent
Ramon Boixeda (Sant Julià de Vilatorta, 1981) viu a cavall de Barcelona i Sevilla. És arquitecte tècnic, llicenciat en teoria de la literatura i literatura comparada i màster en filosofia i cultura moderna, títols que en el seu cas “han tingut una mala traducció laboral”, admet. Ha publicat dos llibres de poemes: La pell fina (2013, premi Josep M. López-Picó) i El sedàs (2015).
Les beceroles està format per 56 poemes que es proposen al lector com una seqüència multicairada. Poemes autònoms, però amb capes diverses que apunten motius que es van desplegant al llarg de tot el llibre. La força de les imatges i la potència de l’expressió poètica són dues de les virtuts que Boixeda mostra en l’obra.
Lluís Llort
Punt-Avui
