Un dels lli­bres capi­tals dels que han sor­tit els dar­rers mesos és Migració i into­lerància, del mala­gua­nyat Umberto Eco, que ens va dei­xar fa tres anys. El semiòleg i novel·lista va apun­tar la tesi del racisme en la situ­ació que patei­xen els immi­grants, sense poder valo­rar encara tot el que supo­sa­ria la tragèdia siri­ana, on la població es veu entre l’espasa i la paret dels isla­mis­tes i les potències ame­ri­cana, russa i turca.

Algu­nes de les inter­ven­ci­ons que es recu­llen al lli­bre pro­ve­nen de tex­tos, com un que va fer a València el 1997. És molt diver­tit quan explica que són els indis ame­ri­cans els que diuen que l’any 1492 va ser quan ells ens van des­co­brir a nosal­tres. També un cant con­tra la into­lerància, que ja degus­tem com una cosa nor­mal.