Ahir, el Gremi d’Edi­tors de Cata­lu­nya va cele­brar la 34a Nit de l’Edició, on es pre­mien pro­fes­si­o­nals i empre­ses que fan anys. En el marc del Tea­tre Goya, el gremi va ator­gar els pre­mis després que el seu pre­si­dent, Patrici Tixis, fes el resum anual. Un altre dels esde­ve­ni­ments de la nit va ser el premi Atlàntida, con­ce­dit a la novel·lista i assa­gista mallor­quina Carme Riera, la figura de la qual va ser glos­sada per la peri­o­dista i nar­ra­dora Rosa Mon­tero.

Els altres guar­dons van ser el 25è Memo­rial Fer­nando Lara per a l’Edi­to­rial Coma­ne­gra i el 22è premi de tra­ducció Ángel Crespo per al poeta Josep Maria Micó, que aquest any ha pre­sen­tat una nova tra­ducció de la Divina comèdia en cas­tellà, publi­cada per Acan­ti­lado, un dels últims encàrrecs que va fer el mala­gua­nyat edi­tor Jaume Vall­corba. En hen­de­casíl·labs i amb rimes asso­nants no sis­temàtiques, Micó ha res­pec­tat la sin­taxi ori­gi­nal del text en una edició que ha estat com­pa­rada amb la que el mateix Crespo va començar a publi­car per a Seix Bar­ral a començament dels anys setanta.

El repre­sen­tant del jurat del premi de l’Asso­ci­ació Col·legial d’Escrip­tors de Cata­lu­nya, Gabriel Hor­ma­ec­hea, va ator­gar el premi, dotat amb 3.000 euros. Nas­cut a Bar­ce­lona el 1961, Micó és poeta, tra­duc­tor i catedràtic de lite­ra­tura a la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra. La seva obra filològica ha inclòs clàssics com ara Cer­van­tes, Góngora i Que­vedo, i ha estat tra­duc­tor de Petrarca, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Ludo­vico Ari­osto. Micó va decla­rar: “Quan vaig lle­gir per pri­mer cop l’Infern, fa molts anys, vaig deci­dir que algun dia apren­dria l’italià i que, quan fos gran, tra­dui­ria tota la Comèdia, de manera que el meu pri­mer agraïment és per a Dante, per la música dels seus ver­sos. Rebre avui aquest premi és una emoció par­ti­cu­lar, pel pres­tigi del jurat, for­mat per grans tra­duc­tors als quals agra­eixo que m’hagin con­si­de­rat digne, i sobre­tot, per dur el nom i hono­rar la memòria d’Ángel Crespo, que repre­senta un abans i un després en la història de la tra­ducció literària, i en par­ti­cu­lar de la tra­ducció de poe­sia. Ell va tra­duir Dante fa més de qua­ranta anys i ara aquest premi ens ager­mana amb «tots els tra­duc­tors, con­dem­nats al mateix paradís», com dic a la dedi­catòria de la meva tra­ducció.”

En el decurs de l’acte –en què el dibui­xant Joma va pin­tar en directe un qua­dre amb la temàtica de lli­bres– es van cele­brar els 25 anys de Tri­an­gle Postals, els 150 de l’Edi­to­rial Sal­vat i també el mig segle de les influ­ents i moder­nit­za­do­res Ana­grama i Tus­quets, els dos segells super­vi­vents dels anys sei­xanta, quan els Beat­les encara toca­ven junts i el gene­ral Franco encara no havia dit la seva última paraula.

Va resul­tar emo­tiu el premi ator­gat a Carme Riera, una de les escrip­to­res més inter­na­ci­o­nals de la lite­ra­tura cata­lana i amb pre­mis tan des­ta­cats com el Sant Jordi, el Joan Cre­xells de l’Ate­neu, el Josep Pla, el Ramon Llull, el Sant Joan, el Naci­o­nal de Lite­ra­tura i la Creu de Sant Jordi. Carme Riera va par­lar de “la importància de lle­gir”, i va comen­tar els lli­bres que l’han influït, com ara “el Qui­xot, que els cata­lans hau­rien d’estar orgu­llo­sos de tenir”. A més, va con­fes­sar que va ser “alfa­be­tit­zada gràcies a la Sona­tina de Rubén Darío”, després que fos rebut­jada per mala estu­di­ant.

David Castillo
Punt-Avui

La Comedia más divina