El novel·lista i antic empresari de la nit barcelonina Chufo Lloréns publica ‘El destí dels herois’, una nova nissaga familiar amb escenaris a la guerra del Rif . Chufo ha tornat a construir una nissaga familiar, aquest cop al primer quart del segle XX
A punt de fer 89 anys, Chufo Lloréns és com si hagués viscut quatre vides. Pot relatar històries centenàries com si fossin d’abans-d’ahir i té la gràcia de barrejar l’experiència amb la imaginació com ningú. Després d’haver venut prop d’un milió d’exemplars de les seves obres anteriors, Lloréns afronta a El destí dels herois (Rosa dels Vents i Grijalbo) una nova aventura que el mourà pel París i el Madrid de començament del segle XX, amb personatges que pateixen els efectes devastadors de la guerra del Rif, un dels últims episodis crepusculars de l’imperi espanyol.
A diferència del seu llibre anterior, en què recuperava la figura paterna, a El destí dels herois s’ha centrat en la seva família materna, amb una dona que fa el paper d’espia de les guerres que van desolar Europa i un empresari. Tots dos conjuminen els principals interessos argumentals de Chufo: amor, ideals i passió, el moll de l’os d’uns novel·lots que prioritzen l’argument i que busquen les semblances entre el fulletó i les sèries actuals de televisió. Com el va definir la seva editora, Chufo pot caracteritzar tan bé un protagonista com el d’una sèrie de Netflix. Gairebé quatre anys ha trigat Lloréns a construir una història en què la documentació ha estat bàsica, escrivint totes les tardes de la setmana, excepte dissabte, que descansa. Ahir, a la roda de premsa, va declarar que podria haver fet el doble de les més de 800 pàgines que contenen infinitat d’arguments secundaris, tot redactat des d’una claredat meridiana, que demostra la predilecció del narrador per la novel·la històrica, “sense ser historiador i amb la llibertat que et permet la ficció”.
Amb una narració que arrenca el relat el 1894 i que comprèn el primer quart del segle XX, El destí dels herois recopila, amb agilitat i amb preferència per les descripcions i els diàlegs versemblants, uns escenaris que alternen grans ciutats internacionals com Madrid, París, Barcelona, Lisboa, Caracas o la Melilla que va ser estar a punt de ser arrasada durant la guerra del Rif. La trama resulta impecable perquè el treball de cosidora de tots els seus fils el fa moure’s en línia recta mentre els esdeveniments són el teló de fons dels drames íntims dels personatges.
En capítols breus i amb profusió d’escenes a prop de la narrativa cinematogràfica, Lloréns sorprèn el lector, el sacseja amb històries del nostre passat col·lectiu, períodes traumàtics que només la imaginació dels novel·listes i la memòria popular poden recuperar.
