Domingo, 22 de diciembre de  2024



Català  


Masovers del poder. Miquel de Palol presenta la novel·la dialogada ‘Mònica Mir’, una reflexió sobre el poder i la revolució en uns temps marcats per les arbitrarietats i la confusió
acec14/3/2020



(Foto:)
 
“Actu­al­ment el poder és molt difús i no saps molt bé a qui cal tallar el cap”




Amb una barba que el fa assem­blar-se a Anselmo Lorenzo i altres teòrics revo­lu­ci­o­na­ris del segle XIX, Miquel de Palol (Bar­ce­lona, 1954) ens pre­senta la seva nova novel·la Mònica Mir (Angle) al moder­nista Cafè del Cen­tre del car­rer de Girona. Un Palol ins­pi­rat que ens explica que està tre­ba­llant en tres novel·les alhora i un lli­bre sobre la recepció de Johann Sebas­tian Bach amb Oriol Pérez Treviño, con­testa amb civi­li­tat cadas­cuna de les pre­gun­tes. Ningú pot dis­cu­tir que, des de l’apa­rició d’El jardí dels set cre­pus­cles (1989), l’obra novel·lística d’aquest poeta de referència des dels anys setanta s’ha con­ver­tit en gran revul­siu d’un gènere que ell ha fet avançar on han arri­bat pocs. Mònica Mir ha estat defi­nida com una de les seves novel·les més per­so­nals, i l’autor va reconèixer que es movia a mig camí entre les monu­men­tals El jardí dels set cre­pus­cles, Ígur Neblí i El Tro­ia­cord i d’altres de més quo­ti­di­a­nes mar­ca­des per les rela­ci­ons huma­nes actu­als. Temes com la degra­dació social en forma de cor­rupció gene­ra­lit­zada són obser­vats per l’agut nar­ra­dor com una de les estratègies d’un poder econòmic que té a sou els polítics: “Actu­al­ment el poder és molt difús i no saps molt bé a qui cal tallar el cap. Els caps d’estat són emple­ats, maso­vers, i el poder de veri­tat són els altres, de manera que a qui talles el cap ara, a Bill Gates, a Car­los Slim, als xeics àrabs, als finan­cers? No queda molt clar i és una de les qüesti­ons que he plan­te­jat a la novel·la.”



Com hem de fer la revo­lució si no sabem con­tra qui ens hem de rebel·lar? Aquesta pre­gunta podria ser una de les tesis d’una novel·la dia­lo­gada, que la seva edi­tora va defi­nir com a exu­be­rant, i que té de tot. La novel·la s’ini­cia a la població empor­da­nesa de Platja d’Aro, amb la qual té una vin­cu­lació fami­liar i on passa part de l’any escri­vint. La veu de Palol i les seves argu­men­ta­ci­ons sonen nítides en la novel·la. També el pai­satge de Platja d’Aro. El poeta i nar­ra­dor res­pon: “Segu­ra­ment aquest és meu lli­bre més per­so­nal, però no diria que és ple d’ele­ments auto­bi­ogràfics, sinó de la meva pròpia experiència com a escrip­tor. No tant refe­rit al que m’ha pas­sat per­so­nal­ment, sinó a les impres­si­ons for­tes i can­vi­ants que he rebut de la vida en els últims temps. Podríem dir que és el que els fran­ce­sos ano­me­nen un roman à clef, és a dir, és una peça literària on hi ha una sèrie de claus per ser des­xi­fra­des per un lec­tor de novel·la.”



Des del punt de vista for­mal, Palol con­fessa que ha vol­gut jugar amb ele­ments con­ven­ci­o­nals dels gèneres i subgèneres. Comença com una comèdia lleu­gera, fins i tot amb fri­vo­li­tats i cos­tu­misme, per deri­var cap a una intriga amb com­po­nent polític i social, on es plan­teja el tema de la revo­lució. La relació entre rics i pobres és actu­al­ment tan dese­qui­li­brada com abans de la Revo­lució fran­cesa, on tot va escla­tar, amb uns pocs riquíssims que ho aca­pa­ren tot i una quan­ti­tat enorme de pobres de solem­ni­tat que no tenen res de res.”



La pro­ta­go­nista, Mònica Mir, és una nena mimada que creu que si el seu padras­tre tingués un embo­lic amb una dona ano­me­nada Midoissa, la seva mare tin­dria una pre­o­cu­pació real i dei­xa­ria d’estar pen­dent d’ella i podria gua­nyar lli­ber­tat. Després de reconèixer que tots els per­so­nat­ges de la novel·la el reflec­tei­xen, Palol va reconèixer la influència dels seus fills, de 28 i 25 anys, que li han donat un punt d’infor­mació sobre la joven­tut actual, que està obser­vant les para­do­xes soci­als: “Vivim en unes soci­e­tats on els estats són eines abso­lu­ta­ment cor­rup­tes que han obli­dat el seu sen­tit pri­mi­geni de posar-se al ser­vei de la població, de la ciu­ta­da­nia, cada vegada més inde­fen­sos, i que només són ins­tru­ments d’extracció de la riquesa i de cap­tació i explo­tació dels recur­sos. Si Hit­ler, Mus­so­lini o els japo­ne­sos hagues­sin gua­nyat la Segona Guerra Mun­dial, la situ­ació actual no seria tan dife­rent.” Miquel de Palol pre­para una sèrie deri­vada (spin off) de Mònica Mir sobre el diari d’un dels per­so­nat­ges, l’Ama­deu, L’home d’esquena a l’esce­nari.





Davis Castillo 
El Punt/Avui






   
Vídeo destacado

 
Presentación del libro 'Atreverse a saber'

[+] Vídeos

 

 

 

 

¿Quieres recibir el boletín electrónico de la ACEC?

 

 
 
 

PATROCINADA POR

Pagina nueva 2