Avui se celebra el 50è aniversari del Primer Festival Popular de Poesia Catalana, que va tenir lloc a la sala Gran Price el 25 d’abril del 1970. L’acte, com recorda Joan Colomines, un dels seus principals organitzadors, va ser una iniciativa de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, que aplegava els partits polítics clandestins més importants, per tal d’impulsar un gran acte de mobilització popular. Així va ser com es va proposar de fer un magne festival de poesia catalana. El lloc escollit va ser el popular Gran Price (1934-1973), conegut temple de la boxa, la lluita lliure i sala de ball de Barcelona.
El Primer Festival Popular de Poesia Catalana va ser un dels actes culturals i polítics més destacats de l’antifranquisme, i la poesia i la llengua catalanes hi van tenir un protagonisme absolut. L’acte unitari es feia també en solidaritat amb el moviment obrer. Els diners recollits es van destinar a pagar l’organització i les multes que va imposar el Govern Civil; la resta va anar als familiars dels presos polítics. Hi van participar diversos actors i actrius, i alguns dels més representatius poetes del moment -Bartra, Brossa, Espriu, Ferrater, Palau i Fabre, Pere Quart o Vinyoli-, que hi van recitar personalment. El muntatge general va anar a càrrec de Josep Anton Codina i Feliu Formosa. Josep Guinovart va fer el cartell de l’acte i Frederic Amat l’escenografia.
Clandestinament, Pere Portabella, en companyia de Carles Santos i altres col·laboradors, va enregistrar l’acte. El film Poetes catalans (1970) de Portabella, que recull alguns dels moments més vibrants del festival, és un document audiovisual històric i cultural extraordinari, d’una potència expressiva colpidora, amb imatges saturades de blanc i negre, i so distorsionat. L’atmosfera asfixiant del moment polític que transmet el film contrasta amb la força de la paraula poètica i la veu dels poetes. Encara avui emociona sentir Ferrater recitant la Cançó del gosar poder, Pere Quart les Corrandes de l’exili o Brossa el seu poema dedicat al cos de Mossos d’Esquadra. Els crits fervents de “Llibertat, llibertat” i “Amnistia”, proferits pel públic el 1970, ressonen avui més vius que mai.
No hi ha dubte que la força de les imatges del film de Portabella ha contribuït d’una manera decisiva a convertir el festival del Price en un acte mític. Poques vegades es fa visible el poder de la poesia i la seva vinculació amb el poble “despullant el mot de tota enganyosa demagògia, restituint-li tota la seva noblesa i la seva profunda significació humana, social i històrica”, tal com afirma Joan Oliver en el seu parlament de cloenda.
En pensar un nou acte de commemoració de l’esdeveniment, a proposta del Memorial Democràtic i de la Institució de les Lletres Catalanes, el que em sembla essencial és aconseguir que en resti també un document audiovisual que permeti actualitzar la potència de la suma de poesia i cinema. És per això que, juntament amb Ona Balló, vam proposar de fer un recital amb un bon nombre dels més rellevants poetes actuals, de les diverses generacions en actiu, amb paritat de gènere, i alhora poder-ne realitzar un film que dirigirà Isaki Lacuesta. Així mateix, Frederic Amat en farà la imatge i la compositora Marina Herlop acompanyarà els poetes al piano. L’acte que s’havia de realitzar el 27 d’abril al Teatre de la Biblioteca de Catalunya, malauradament, haurà d’esperar fins passat el moment més greu de la pandèmia.
La poesia catalana viu un moment esplendorós, nombrosos actes i festivals en tot el territori són testimoni de la seva qualitat i diversitat. En els temps obscurs i difícils que vivim és més necessari que mai destacar el valor essencial de la poesia, de la cultura. En temps de confinament s’imposa la necessitat de lluitar per la vida i per les llibertats individuals i col·lectives, s’imposa la necessitat d’unes paraules i d’unes imatges veritables i justes, allunyades de la mentida i de la repressió.
Manuel Guerrero Brullet
ARA
