Tan­cat a casa i sense pos­si­bi­li­tat de sor­tir o dei­xar-me caure per lli­bre­ries de tota mena com a dis­tracció favo­rita, m’he bol­cat a la meva immensa bibli­o­teca. Els reco­mano l’experiència, no només per orde­nar i nete­jar, sinó com l’acti­vi­tat més pla­ent que exis­teix: ras­tre­jar. He recu­pe­rat lli­bres com­prats quan era jove, he revi­sat els subrat­llats o les dedi­catòries. Entre ells, un traduït pel meu vell amic i mes­tre Car­les Mira­lles, que ens va dei­xar fa cinc anys. Es tracta d’una edició de Mit­històrima, del poeta neo­grec Ior­gos Sefe­ris, que va publi­car Qua­derns Crema el 1980. Mira­lles acon­se­gueix que sen­tim els bro­lla­dors, els jar­dins i els ocells de Sefe­ris: “Quina bellesa la dels teus ulls si mira­ven, quina llum la de les teves mans si s’este­nien...”

David Castillo