Toni Sala ha estat triat com a gua­nya­dor del 49è premi Joan Cre­xells de novel·la, dotat amb 6.000 euros, per l’obra Per­se­cució, publi­cada per L’Altra.

El premi Cre­xells, en honor de Joan Cre­xells (Bar­ce­lona, 1896 - 1926), el con­ce­deix l’Ate­neu Bar­ce­lonès. La pri­mera etapa va ser del 1928 al 1938. El 1982 va començar la segona etapa, que ha arri­bat fins a l’actu­a­li­tat.

Després de alguns anys amb can­vis orga­nit­za­tius que van tenir resul­tats con­vul­sos, ara torna a aga­far un rumb ferm amb el nou jurat: David Cas­ti­llo (que hi par­ti­cipa com a antic gua­nya­dor del premi, el 1999, per El cel de l’infern), Ada Cas­tells, Joan San­ta­nach, Marina Por­ras i Jordi Nopca, a més de Joan Malu­quer, vice­pre­si­dent pri­mer de l’Ate­neu Bar­ce­lonès, que no té vot.

Actu­al­ment són els matei­xos mem­bres del jurat els que pro­po­sen els títols, perquè el Cre­xells es con­ce­deix a obra publi­cada. La pri­mera reunió va ser pre­sen­cial, la segona la van haver de fer vir­tual “i va ser força com­pli­cat”, segons David Cas­ti­llo. “Entre les set o vuit fina­lis­tes el nivell era alt i cap des­ta­cava clara­ment per damunt de la resta; al final va gua­nyar l’obra de Sala per majo­ria sim­ple.”

“Són dis­cus­si­ons entre­tin­gu­des, sobre­tot per a mi, que només en soc espec­ta­dor. En tot cas, no es pre­nen deci­si­ons a la lleu­gera”, va opi­nar Joan Malu­quer en una sala Pom­peu Fabra de l’Ate­neu on els comen­sals esta­ven sepa­rats per una distància que impe­dia la trans­missió de virus i de tafa­ne­ries típiques entre peri­o­dis­tes.

“Ten­dim a pre­miar títols lite­ra­ris, de fons, fora del cir­cuit comer­cial i dels més venuts, tot ple­gat per man­te­nir el pres­tigi del premi. Som una mica rara avis perquè anem en direcció contrària a les edi­to­ri­als comer­ci­als”, va decla­rar Cas­ti­llo.

Cada nou comen­tari d’un mem­bre del jurat con­tra­deia el que s’havia dit abans, cosa que va demos­trar que els havia cos­tat posar-se d’acord. Això sí, al final tots van coin­ci­dir que és “una novel·la potent, ambi­ci­osa de llen­guatge i trama, arris­cada i política­ment incor­recta i incòmoda”.

“Vaig sor­tir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un gani­vet, i havia pas­sat per la presó. No vaig poder escol­tar-lo més. El vaig acom­pa­nyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va mar­xar.” Així comença Per­se­cució, l’obra de Toni Sala que s’ha endut el premi. Una obra que fa un any i mig que volta per les lli­bre­ries, que suma qua­tre edi­ci­ons i que ja havia rebut llo­an­ces des de dife­rents alta­veus del sec­tor.

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) va estu­diar filo­lo­gia cata­lana i ha exer­cit de pro­fes­sor en dife­rents àmbits i ara és con­duc­tor de diver­sos clubs de lec­tura.

Aquest és el sisè premi impor­tant que rep, després del Docu­menta 1996 per Ento­mo­lo­gia, el Sant Joan de nar­ra­tiva 2004 per Roda­lies, el Naci­o­nal de lite­ra­tura 2005, el Ciu­tat de Bar­ce­lona 2015 per El cas Pujol i el de la Crítica de nar­ra­tiva cata­lana 2015 per Els nois. “He gua­nyat diver­sos pre­mis a obra publi­cada, perquè als altres ja no m’hi pre­sento”, va decla­rar.

Sobre l’obra, ha mirat de mos­trar “quina capa­ci­tat tenim de mirar el mal”. “La lite­ra­tura es mou amb la intel·ligència i la com­pli­ci­tat no ver­bal. No pots comp­tar que el lec­tor sigui un imbècil”, va afir­mar l’autor, “agraït i sorprès” pel guardó.

Punt/Avui