El peri­o­dista i nar­ra­dor Sergi Dòria –durant anys col·labo­ra­dor del nos­tre diari– ens ofe­reix a Muje­res en pri­mera plana (Edhasa) una anto­lo­gia de dones que van esca­par de les ruti­nes domèsti­ques o de ser con­si­de­ra­des atrezzo per incor­po­rar-se al món de les revis­tes i rota­tius d’abans de la Guerra Civil.

Dòria retrata el vita­lista món dels anys trenta a través d’una molt atrac­tiva anto­lo­gia que viu de capçale­res com ara Nuevo Mundo, Blanco y Negro, Mundo Gráfico, Estampa, Crónica i Ahora. Tro­bem des de dones del Club Femení de Sports de Bar­ce­lona o cam­pi­o­nes de l’àmbit atlètic a d’altres que van pro­ta­go­nit­zar les grans refor­mes dins una soci­e­tat que era en grans àmbits feu­dal o rural. Així van sor­gint els retrats de Vic­to­ria Kent, Alícia de Lar­rocha, Rosa Maria Arquim­bau, Clara Cam­po­a­mor, Dolo­res Rivas Che­rif, Belén Sárraga, Dolo­res Ibárruri, Mar­ga­rita Nelken. O el cas mai prou trac­tat de la Hil­de­gart, que la seva mare va for­mar sota els eflu­vis del super­home de Nietz­sche per aca­bar assas­si­nant-la quan la noia va deci­dir sor­tir del guió i fer la seva. L’eugenèsia és un dels retrats, com també ho són les mar­gi­na­des de la presó, del mani­comi o de l’atur insal­va­ble.

L’anto­lo­gia de Sergi Dòria omple un buit que va més enllà del retrat vic­ti­mista o rei­vin­di­ca­tiu. És real i plena de dades.

David Castillo