"Llegir Madame Bovary em va canviar la vida: tenia 19 anys, havia nascut la meva filla feia pocs mesos, m'acabava de reconèixer com a gai i tornava a viure amb els pares. Vaig trobar que era un llibre meravellós i perfecte, i encara ara és un dels que em diu més coses, de tots els que he llegit". Lluís Maria Todó ha dedicat la vida a la literatura des d'un triple vessant: el de traductor –acaba d'enllestir un inèdit de Julien Gracq i està traduint un Balzac que mai abans s'ha pogut llegir en català–, el de professor universitari –a la Universitat de Barcelona i a la Pompeu Fabra– i el d'escriptor.

Un diàleg imaginari (Club Editor, 2021) reconstrueix les quatre dècades de convivència lectora de l'autor amb tres grans figures de la literatura francesa: Stendhal, Gustave Flaubert i Marcel Proust. ¿Fins a quin punt aquest tercet de narradors va esperonar Todó a escriure, o més aviat el va frenar? "Van ser una ajuda i una llosa, tot alhora –respon–. L'únic llibre que hauria volgut escriure era la Recherche de Proust". Com que començar la casa per la teulada era una fita paralitzant, Todó, que en aquells moments era professor a la Universitat de Barcelona, es va posar "uns límits" que li van permetre aixecar la que acabaria sent la seva primera novel·la_ "Vaig pensar en un poble, Camprodon, vaig ambientar-hi l'acció durant un estiu i hi vaig col·locar una sèrie de personatges d'un abast sociològic concret. Va ser d'aquí, que en va sortir Els plaers ficticis".

Publicada el 1991, als 41 anys, la novel·la va marcar l'inici de la trajectòria creativa del barceloní, que inclou títols com El joc del mentider (1994), El mal francès (premi Josep Pla 2006), L'últim mono (2015) i Gramàtica dels noms propis (2017). Dels tres autors que protagonitzen les lectures personals i enlluernadores d'Un diàleg imaginari, és Marcel Proust qui l'impressiona més: "Volia escriure'n alguna cosa que mai abans no s'hagués dit, i això és complicat, tenint en compte la gran quantitat de literatura que hi ha al voltant de la Recherche". Entre les aportacions que es llegeixen amb gran interès hi ha la de l'entrada "en la gran literatura" de "Sa Majestat la ploma". Fins a la novel·la de Proust, l'homosexualitat havia aparegut vinculada a "intel·lectuals melancòlics i jovenets absents", però allà hi entren per primera vegada en escena "els desitjos esvalotats, els senyors corpulents de gestos amanerats, els sobreentesos obscens [...], l'univers del ligue de carrer, la llengua de les loques, les loques riques i les pobres, les loques nobles i les plebees". En definitiva, una visió "explícita, plumífera i loca" de l'amor entre homes.