Un diàleg imaginari. Llegir és una manera de conversar amb algú que no forma part del teu temps :escriure, també. Lluís Maria Todó s'ha passat la vida fent les dues coses i els seus millors interlocutors han estat els gegants de la literatura francesa: Balzac, Rimbaud, Genet, Barthes. I sobretot un trio que li ha canviat la vida: Stendhal, Flaubert i Proust, per sobre entre els grans. Un diàleg imaginari és un llibre híbrid, més que un assaig o una classe magistral: el joc de qui ha conviscut, des de la joventut, amb les veus fascinants que habiten la ficció.

Lluís Ma. Todó. Novel·lista i traductor, Lluís Maria Todó ha ensenyat durant prop de quaranta anys la literatura francesa, la traducció literària i la teoria de la literatura, primer a la Universitat de Barcelona, després a la Universitat Pompeu Fabra. Entre les seves obres cal destacar les novel·les Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994), L’adoració perpètua (1997) i El mal francès (2006, premi Josep Pla).

Ha traduït al català Manon Lescaut, de Prévost, Molière (Tartuf, El misantrop, El malalt imaginari), Bossuet (Sermons i discursos), Flaubert (Madame Bovary, Tres contes i L’educació sentimental), Maupassant (Una vida, La petita Roque, Vetllant un mort i altres contes) o Artaud (Van Gogh suïcidat per la societat).