Així com tota actriu vol fer una Fedra al llarg de la seva vida professional, tot escriptor hauria de fer un llibre sobre Verdaguer”, afirma Àlvar Valls (Barcelona, 1947), en l’anunci del 50è premi Crexells a la millor novel·la del 2020. La seva obra Entre l’infern i la glòria (Edicions de 1984) ha estat reconeguda amb el guardó que va néixer a l’Ateneu Barcelonès el 1928 a imatge i semblança del Goncourt.

Després d’una vida dedicada a conrear la poesia, la narració juvenil i el periodisme, Valls va creure arribat el moment de fer novel·la. El 2019 en va escriure la primera, El dinovè protocol, i el 2020 va publicar aquest llibre monumental (1.000 pàgines) basat en la vida i obra de Verdaguer, que ara ha merescut el reconeixement del premi més antic de la literatura catalana.

Valls considera que “hi ha molts Verdaguers i és el personatge perfecte per fer-ne una novel·la, però també una pel·lícula o una obra de teatre, perquè és un personatge polifacètic i amb moltes contradiccions”.

Tot i això, mentre l’autor l’escrivia, tenia dos dubtes: “Lluitava perquè fos una novel·la i no un article de Viquipèdia de mil pàgines, i tenia una prevenció, que era com el rebria el verdaguerisme, perquè és un sector que acostuma a ser tant o més conflictiu que Verdaguer mateix”.

Però Valls se n’ha sortit, fins al punt que el món verdaguerià ha rebut amb honors el llibre, “que no és una biografia novel·lada, sinó una novel·la biogràfica”, insisteixen tant l’autor com Joan Santanach, membre del jurat i expert en l’obra del mossèn de Folgueroles. 

“També vaig voler que fos una pintura d’època de la segona meitat del segle XIX. Tots els personatges que s’hi esmenten són de debò, no n’hi ha cap de ficció. En surten més de 500”, afegeix el premiat.