Més que un repte impossible, el llibre Cartas olvidadas de Jane Eyre y Anna Karenina és un joc a quatre mans signat per les escriptores Eugènia Tusquets i Marga Iriarte per posar en contacte dues heroïnes llegendàries en el terreny literari, protagonistes d’obres de Charlotte Brontë i Lev Tolstoi. Publicades aquest estiu per l’editorial Funambulista, són epístoles a l’amor i a la creació davant la incomprensió social.
La idea va sorgir durant les llargues hores de la pandèmia i així ho reflecteixen en el pròleg de l’edició: “El març del 2020, durant el confinament i l’estat d’alarma general, parlàvem per telèfon de les lectures i de com organitzàvem el temps a casa. Rellegir novel·les clàssiques es va convertir en objecte de conversa recurrent. Jane Eyre i Anna Karenina, les dues novel·les del segle XIX que prenen com a títol el nom de les protagonistes, figuraven entre les nostres preferides. No sabem què va fer aflorar la idea d’escriure sobre totes dues mitjançant el recurs epistolar com a tècnica narrativa. De seguida vam fer feina; va quedar clar des del principi qui vestiria de Jane i qui d’Anna. Des de la primera carta, les personalitats de les protagonistes es van encarnar en nosaltres. Tan vívida era la seva presència que ens contàvem les peripècies com si en realitat fossin pròpies. En això consisteix la literatura.”
El resultat és un experiment que travessa gèneres entre la ficció i la realitat, un exercici que pren la vida com a principal objecte de reflexió a partir de l’original reficcionat. Les autores sintetitzen que “filar dues societats, l’anglesa i la russa, dos models de protagonistes literàries –la primera simbolitza el coratge davant les injustícies; l’altra, la insatisfacció amorosa i la rebel·lia estèril–, ha exigit una lectura atenta de les dues obres i, el més important, la sintonia mental i emocional amb elles. El personatge de Jane Eyre el va construir Charlotte Brontë i les seves vivències són un artefacte potent que desmunta les aparences de novel·la romàntica; denuncia un sistema social abusiu, el qual sotmet les dones a l’esclavitud econòmica i social. A l’altra banda, Lev Tolstoi s’imagina Anna Karenina i la fa adúltera, perquè vol –i ho aconsegueix– despullar la hipocresia, el cinisme i les desigualtats socials que emergeixen al llarg de la novel·la.”
En la transfiguració de personatges que es confessen dins aquesta novel·la epistolar, infinitat de situacions de les novel·les originals sorgeixen del text com en un truc de màgia. Per evitar ser víctimes dels excessos de transgredir una ficció tan exigent, Tusquets i Iriarte han portat cap a aspectes ideològics alguns dels comportaments de les dues heroïnes de ficció, especialment el component feminista, precisament perquè “les dues obres van constituir un punt de partida per deslligar la camisa de força que constrenyia les dones”. “Nosaltres volem rescatar la memòria de totes dues i, amb això, treure de l’oblit aquelles que van ser qualificades d’excèntriques o indecoroses.”
La veritat és que la lectura resulta estimulant, també com a relectura o, si no coneixen les obres originals, com a iniciació a factors fonamentals. Estaria bé que repetissin l’experiència, potser amb dones més presents en el nostre imaginari i en la nostra literatura. S’imaginen les antiheroïnes de Rodoreda i Víctor Català mantenint un diàleg epistolar sobre els anys en què van coincidir, el present i el passat, el canvi de valors culturals, l’inici de segle de Caterina Albert i la guerra i postguerra de Rodoreda? L’aventura de les cartes entre Eyre i Karenina no és només una idea original sinó que obre estimulants recerques per a la interpretació de temes clàssics, encara ben actuals.
Foto: Dani Cajal
