Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965) ha escrit una novel·la “estranya” i ja no se n’amaga. Fa prop de 25 anys que El año del Búfalo li voltava pel cap, però no s’atrevia a posar-li forma. “Em feia vergonya. Pensava: «Ara escriuré un llibre estrany i es riuran de mi»”, explica l’escriptor i articulista de l’ARA. El temps a casa provocat pel confinament pandèmic el va portar a reprendre aquesta història, amb la qual ha guanyat aquest dilluns el 39è premi Herralde. El llibre gira al voltant de quatre artistes reclosos en un garatge fins que, un bon dia, una criatura els proposa un pacte sinistre. La història se centra en el 1973, però hi apareix una multitud de veus de personatges històrics, líders revolucionaris, dictadors i caps d’estat a través dels quals l’autor fa una panoràmica “divertida i amb aires pop del segle passat”, segons el jurat. El premi està dotat amb 18.000 euros i la novel·la es publicarà a finals d’aquest mes sota el segell d’Anagrama. Daniel Saldaña ha quedat finalista amb El baile y el incendio, la història de tres amics d’adolescència que es retroben a la ciutat mexicana de Cuernavaca.
La novel·la de Pérez Andújar està construïda a partir de diversos jocs metanarratius. El punt de partida és un llibre pòstum que ha deixat l’escriptor finlandès i comunista Folke Ingo –que és el pseudònim amb el qual s’ha presentat al premi–. El ministeri d’Humanitats decideix editar la novel·la, però quan ho fa es troba que hi intervenen veus diferents des dels peus de pàgina. "L'escriptor mort envia psicofonies del més enllà que mostren l’horror i la passió de la condició humana. També hi intervenen la mare de l'autor, la traductora, el mateix ministeri i, en definitiva, la societat civil. Van opinant sobre el llibre i es van enfadant entre ells", apunta Pérez Andújar, que afegeix: "La gent del peu de pàgina pren el control, fa un cop d’estat i pren la paraula fins que els tornen a enviar al peu. És un llibre que està viu". Entre les veus que apareixen a la novel·la hi ha dictadors com Franco, Mussolini i Gaddafi, rebels sense causa, líders revolucionaris i caps d'estat i polítics com Agostinho Neto i Philippe Pétain. També fa un cameo Carles Puigdemont en una escena en què "va dins del maleter d'un cotxe, com fa sempre".
Totes aquestes psicofonies fan de la novel·la “un deliri jocós i combatiu, molt quixotesc i divertidíssim”, diu un dels membres del jurat. La ironia es combina amb la mirada crítica cap a la política i la reflexió sobre els feixismes i el colonialisme del segle XX. “La dinàmica política és caòtica. Hi ha cops d’estat de revolucionaris que són enderrocats pels seus amics, gent que pretenent alliberar un poble els acaba castigant”, assenyala Pérez Andújar. El llibre beu de la cultura popular amb elements com el Cola Cao, els Conguitos, la CNT, el pollastre fregit de Kentucky i Joseph Beuys. Pérez Andújar va arribar a l'editorial Anagrama el 2019 amb la novel·la La noche fenomenal. Abans l'escriptor va traçar una llarga trajectòria a Tusquets, on va publicar títols com Los príncipes valientes (2007), Todo lo que se llevó el diablo (2010) i Paseos con mi madre (2011).
Daniel Saldaña, finalista amb un relat sobre la fi de l'amistat
En l'edició d'aquest any del guardó s'han presentat 598 candidats, la majoria dels quals han estat influïts, en més o menys mesura, "pel confinament, la pandèmia i la sensació de paranoia", diu un dels membres del jurat, Juan Pablo Villalobos. A la novel·la finalista del premi, El baile y el incendio, Daniel Saldaña (Ciutat de Mèxic, 1984) ha posat el focus en una epidèmia de dansa. "Vaig estar llegint molt sobre aquests esdeveniments de l’Edat Mitjana molt estranys en què algú començava a ballar, contagiava algú més que s'hi afegia i un grup de persones ballava fins a la mort per infart o per esgotament", explica l'escriptor. Saldaña tampoc és un autor nou d'Anagrama: aquest mateix any ha publicat Aviones sobrevolando un monstruo.
El baile y el incendio relata la història de tres amics d'adolescència que es retroben amb l'objectiu de recuperar els vincles que els unien. Ho fan en un ambient apocalíptic, mentre un seguit d'incendis cremen la zona on són, al municipi de Cuernavaca. El jurat l'ha descrita com "una novel·la volcànica, violenta i precisa com una coreografia" que parla "del final de l'amistat, el final de les il·lusions, el final d'una època i potser fins i tot del final del món". Els últims guanyadors del premi Herralde han sigut Luisgé Martín, Mariana Enríquez i Cristina Morales, que després es va endur un polèmic Premio Nacional.
Foto: E. Fontcuberta
