Marta Pessarrodona ha fet 80 anys. Ras i curt. Com si fos poc o molt. I ho celebra, no només sense haver deixat d’escriure, sinó amb nous regals. Regals que li han fet, com el llibre Sobre Marta Pessarrodona (Comanegra), que Isabel Graña i Marta Nadal han muntat arreplegant tot de materials sobre ella, ja siguin converses com la que manté amb Montserrat Roig, articles sobre ella publicats en diaris i revistes, entrevistes que li han fet, pròlegs i epílegs, molts d’ells sovint introbables. Un llibre, a més, que es va fer en un secretisme total, fins al punt que l’homenatjada no en va saber res fins que fa unes dues setmanes va sortir d’impremta.

Fins al punt que l’acte celebrat el dia del 80è aniversari, aquest dijous 18 a la llibreria Ona, no es va poder completar amb la presentació conjunta d’un segon regal, Tot m’admira. Poesia completa (1965-2021), atès que l’editorial, Viena, va saber de l’altre llibre pocs dies abans, sense poder desconvocar el que havien programat la setmana anterior, i al mateix lloc!

Va ser Nadal qui va definir-la com a “baula de baules” –ella ha editat, recordem-ho, el llibre Baules en què ofereix una corrua d’entrevistes a dones escriptores que van d’Anna Murià a Irene Solà–, en el sentit que per ella Pessarrodona marca una inflexió entre el segle XX i el XXI, entre diverses generacions de dones i homes poetes, “el nexe amb el que hi havia abans i el que hi ha hagut després, ha fet una feina immensa i no només en poesia”.

Marta Nadal assegura que la poeta “és el nexe amb el que hi havia abans i el que hi ha hagut després, ha fet una feina immensa i no només en poesia”

Abans, David Castillo (president de l'ACEC) havia obert foc recordant la seva participació en nombroses iniciatives artístiques i feministes, i en revistes dels seixanta i setanta, amb tanta efervescència, i Pessarrodona constatava que “havia execrat la meva generació molts anys, que si el radical chic, si el Maig del 68 o la Primavera de Praga com un enyor... però ara ho veig diferent: teníem molta qualitat literària i, sobretot, sabíem admirar”.

Graña va destacar com la descoberta de la seva poesia, quan tenia 17 anys, li va obrir un món, i Gregori –presidenta del Centre Català del PEN i autora d’una tesi doctoral sobre els espais urbans en la poesia de Pessarrodona– recordava que Pessarrodona no només havia estat interlocutora entre generacions, sinó també entre literatures, ja que és una de les principals divulgadores del grup de Bloomsbury (al voltant de Virginia Woolf, amb Dora Carrington, T.S. Elliot, E.M. Forster, John Maynard Keynes o Bertrand Russell) i ha traduït també Doris Lessing o Susan Sontag, però també ha escrit biografies de Jacint Verdaguer (amb Narcís Garolera) o de dones clau en la cultura catalana (Donasses) o va treballar en una comissió per internacionalitzar la cultura catalana els anys vuitanta i noranta.

Al final, esclar, hi va haver pastís, i versos. L’actriu Montse Guallar, present entre el públic, va llegir Per a Maria Antònia, Caterina, Clementina i tantes –no moltes– d’altres, mentre que l’autora va tancar l’acte amb Bella dama coneguda, segons ella mateixa un dels millors que ha fet. Marta Pessarrodona celebra 80 anys, mira el passat i embasta el futur, que no s’atura.

Foto Mane Espinosa