Va ser assassinat als 53 anys en circumstàncies mai ben aclarides a la platja romana d’ Ostia. Era el novembre del 1975, i sota els brutals cops d’un bastó i les aclaparadores rodes d’un cotxe la cultura europea va quedar òrfena d’una de les seves veus més lúcides. La de Pier Paolo Pasolini, poeta, cineasta, assagista, pintor, crític de l’ Església, del Partit Comunista Italià i sobretot de la voraç societat de consum, autor de pel·lícules com Teorema , Saló o L’evangeli segons sant Mateu, i de novel·les com ara Nois de la vida , llibres de poesia com La religión de mi tiempo i recopilacions d’articles com ara Escritos corsarios . Pasolini hauria fet cent anys aquest 5 de març, i l’ Institut Italià de Cultura de Madrid, el Círculo de Bellas Artes, la Complutense i l’ Autònoma de Madrid s’uneixen per recuperar la seva figura amb concerts, teatre, congressos, mostres i una retrospectiva del seu cinema recollits al web Pasolini2022madrid.com.
“És difícil trobar una etiqueta per definir-lo, però si en alguna cosa ens ajuda avui la seva figura és a pensar la relació tan difícil entre identitat i diferència, i en aquest sentit a defensar, també políticament, la igualtat de drets però també el dret a la diferència”, va remarcar durant la presentació dels actes Valerio Rocco Lozano, director del Círculo de Bellas Artes. En un acte celebrat a la seu de l’ Institut Italià di Cultura madrileny l’ambaixador Riccardo Guariglia va assenyalar que Pasolini “va anticipar amb lucidesa les tendències que caracteritzen la societat contemporània”, i va recordar la seva relació amb la poesia espanyola: l’impacte de Machado i Juan Ramón Jiménez en la seva etapa formativa i la seva amistat amb Alberti, que li va dedicar una poesia després de l’assassinat, También a ti, Pier Paolo .
El concert de jazz Le Nuvole di Pier Paolo va obrir diumenge al Círculo de Bellas Artes l’ any Pasolini –es repetirà avui a Palma i dijous a Barcelona al festival Barnasants–, i al març començarà a la seu del Círculo un Mitofòrum que repassarà els mites que va recrear en el seu cinema. Al setembre la institució projectarà les seves pel·lícules, i el congrés Una força del passat abordarà el seu conflicte entre nostàlgia i progrés amb Santiago Alba Rico, Marina Garcés o César Rendueles. Al novembre els estudiants de la Resad portaran a escena una de les seves obres.
L’ Institut Italià de Cultura examinarà amb fotografies temes pasolinians com el feixisme o les perifèries urbanes a la mostra Hipòtesi de figuració . Per la seva banda, la Universitat Complutense celebrarà el congrés L’arxipèlag Pasolini: un mapa conceptual, una topografia de les seves idees, i l’ Autònoma de Madrid li dedicarà les jornades La desaparició de les cuques de llum amb recitalso el documental Àlbum , la trobada 48 anys després del Crist i el sant Joan de L’evangeli segons sant Mateu .
