"M'ha costat molt separar-me de l'obra del pare. Quan va morir el 2007, vaig passar un dol molt llarg, i no vaig poder anar a cap dels homenatges que se li van fer", admetia Maria Candel aquest dijous al migdia a la Biblioteca de Catalunya. S'acabava de fer efectiva l'adquisició de l'arxiu personal de l'escriptor, que ha costat 131.250 euros a la Generalitat, i que inclou 220 carpetes amb els originals dels seus llibres i assajos, els 30 quaderns amb els dietaris de l'autor d'Els altres catalans –la meitat dels quals són encara inèdits– i gairebé 6.000 cartes.

"És un llegat extraordinari –deia la consellera de Cultura, Natàlia Garriga–. Ens permet conèixer una de les veus clau de la immigració, reconstruir la Barcelona del tardofranquisme, la Transició i les primeres dècades de la represa democràtica. És una gran notícia que la saviesa i el talent de Candel entrin a la Biblioteca de Catalunya". La directora de l'equipament, Eugènia Serra, ha recordat que el fons encaixa molt bé amb els de Manuel Vázquez Montalbán i Josep Maria Huertas Claveria, abans de donar més detalls de l'adquisició: "Candel va ser un autor prolífic. Des del seu primer llibre, del 1956 fins a l'últim, del 2006, va publicar 55 novel·les, assajos, llibres de cròniques i d'articles. Entre ells n'hi ha un dels més populars, Els altres catalans, del qual a partir d'ara es podran consultar les diferents versions que inclou el fons".

De la correspondència, que suma gairebé 6.000 cartes, Serra n'ha destacat les cartes amb escriptors com Teresa Pàmies, Miguel Delibes i Sebastià Juan Arbó i amb polítics com Joan Reventós. Maria Candel ha recordat també l'amistat del seu pare amb Salvador Espriu i Carmen Laforet. "S'escrivia amb intel·lectuals però també amb molta gent que s'hi posava en contacte, des de presos fins a autors llatinoamericans que començaven i li demanaven consell o coneguts que li demanaven diners i algun favor, com ara que escrigués un article perquè la seva mare pogués entrar en una residència", ha comentat Serra.

"Des de petita tenia molta curiositat pels dietaris del pare –ha recordat la seva filla–. Els tenia sempre lligats. Jo pensava, què hi deu anotar, aquí?". Molts anys després, quan els va poder llegir, li van semblar "bonics i entranyables". "T'hi pots trobar des del que menjàvem a casa fins a la descripció d'un dia que va agafar un avió, una crònica de les primeres manifestacions i vagues, o com els capellans es van anar fent progressistes –afegeix–. El que explica de la política durant els anys que va ser senador és molt més complet que el que es llegia a la premsa del moment". Debate va publicar una antologia dels dietaris el 2019, El gran dolor del mundo, que arrencava el 1944, amb les primeres anotacions, i arribava fins al 1975. "Una de les nostres intencions és treballar perquè es publiqui la segona part dels dietaris, que arriba fins al 2004", ha dit Eugènia Serra.

L'única assignatura pendent en relació amb el llegat de Candel és el pis de l'escriptor al barri barceloní de la Marina, tal com avançava l'ARA en exclusiva a finals d'octubre. "La família continuem lluitant perquè alguna institució s'hi interessi. No podem continuar fent-nos-en càrrec més temps –afirma Maria Candel–. Ens agradaria molt que el pis es museïtzés i es pogués visitar. Seria una cara diferent de les cases d'escriptors. Barcelona compta amb llocs com Vil·la Joana, dedicats a Verdaguer, i hauria de poder ensenyar també com era el pis d'un escriptor d'un barri obrer". De moment, la filla de l'escriptor s'ha trobat amb la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Institució de les Lletres Catalanes i l'associació Espais Escrits. Té pendent una visita imminent a la Diputació de Barcelona.